poema - grifoll

Recordaré allò que mai no va passar i allò que se’ns va endur per no tornar. Recordaré com hagués estat, com va ser, com serà, i aquella porta que vam haver d’ensorrar per descobrir que tot allò que no va passar mai ni passarà està passant sempre, tots els matins del món en un, la casa i el cafè, dutxar-nos junts, les teves pestanyes enganxades sota l’ aigua i com rius. Recordaré aeroports, estacions, trens, busos, cotxes, muntanyes russes i camins. Recordaré l’amor com un gronxador que va i ve i mai se sap. Recordaré els llençols cremats i les ampolles que vivien sota el llit. Recordaré aquells cossos, la joventut com s’acosta el dia menys pensat i et fa un petó al portal de casa. Recordaré això que viurem i ja hem viscut. Recordaré que fugirem així, plegats, camins enllà, aixecant la pols. Els graons on sortíem a mirar-nos cada vespre amb un gelat de mores i maduixa i nata o de llimona, els cendrers omplint-se i el sofà ensorrant-se, l’explosió del microones i la guitarra robada, la teva veu d’ àngel caigut. Recordaré la vida com una aigua que ens refresca les mans un instant i després s’escapa. Recordaré la riera, les set del matí, les cinc de la tarda, les vuit del vespre, les tres de la matinada. Recordaré com et brillen els ulls i se t’inflen els llavis. Recordaré la tendresa. Recordaré gasolineres i boscos, coves i oceans, bassals i nevades, ninots de neu i els vidres embafats dins un cotxe amb els amortidors grinyolant. Recordaré la taula de pedra rodona a les afores del poble i la màquina de rentar més boja que nosaltres. Recordaré la nena del cementiri, els fills que has o no tingut, les filles com s’assemblen a sa mare i creixen igual de valentes. Recordaré que vam ser aquests una vegada sense temps al món quan érem vius i joves i tancàvem tots els bars i les ressaques eren de pa sucat amb oli. Recordaré com volàvem quan ho farem i els mitjons desaparellats que es van trobant i destrobant com nosaltres, vida rere vida. Recordaré com, sense haver sigut, ens trobem a faltar la resta d’ella. Recordaré com, havent estat, també. Recordaré els fantasmes que corrien per casa sense saber que eren morts, bona gent, ells feien la seva i nosaltres la nostra. Recordaré el soroll dels teus dits teclejant a l’habitació del costat i que la veritat no té fi.

josep grifoll