I SI TU EM TREUS DE LA MEVA MORT I JO ET TREC DE LA TEVA VIDA?

Vaig ser mort per una mentida

però quan hi toca la llum, la teva,

sincera d’ encesa, m’ encerca

i em troba i m’ hi enganxo i em ressuscita.

I m’ hi veig, i ho veig, la trobo quan trobo

que hi ha llana enganxada a les branques

dels marges d’ ovelles que passen

totes iguals, repetides, i que no n’ hi ha de teva.

M’ amputes els dols, a tu et feien por els barrancs

i a mi les alçades, i mira: volem.

Volem perquè volem volar.

I remira: un home li clava el bec a una monja

vestida de garsa, i un nen que fa mil anys que té

viu dins una banya de cabra salvatge, feliç.

I l’ àliga, l’ àliga d’ ulls sense barana

que ens porta crancs per a sopar

perquè ja no tornem enrere, ens recorda

que tu em treus de la meva mort

si jo et trec de la teva vida i viceversa. Que dansem-la,

que per la dansa puja el somni fet d’ amor.

I vols saber dues coses?

Una: que travessar la nit per l’ avinguda llibertat

amb tu sí que és ser lliure. I dues,

que no morir-nos mai perquè hi estem en contra

sí que és viure.

Josep Grifoll