Seguidores

lunes, 9 de mayo de 2016

DE TU I MEU




DE TU I MEU

Jo, de l’ arna de ceres de pòl·lens fixats a la llum amb mel densa d’ abelles de tu; pèl d’ arena de hiena que et llepa la sola dels peus tan deserta,  i l’ estepa de tu que t’ atrapa i reclama de mi que jo oasi, remull, que l’ estovi, de cura, que ofegui l’ anhel dels anhels de tu i meu  i dels vins que ens fem sang, mala sang , mala i mala quan ens hauríem d’ estar fonent  tots dos cap a dins dels nostres instints més profunds i fins que gemegui l’ esprit de tu i meu, no-inquilins, tot l’ amor, que sé que m’ ho dius quan t’ ho dic,  «encara som vius». Potser més. Sempre més. I t’ estim.


griFOLL

No hay comentarios: