un greu agre em dessagna per les branques d’ esbarzer
les gotes brillen jo m’ estripo com una paperina plena de rocs
imagina’ t un cap de carbó mineral costa avall doncs això
una escampada d’ idees tòxiques que emmetzinarà als voltors
crec es trenca ja s’ obre s’escampa el cervell fins el riu i no hi deixa peix
una garsa s’ endu els ulls al niu
encara brillen
grifoll
8.1.11
No hay comentarios:
Publicar un comentario