Saber-ne després
de no entrar-hi,
trobar el punt i que sigui el primer,
despertar-se en
el somni de l’ un i no tocar el dos,
cridar pel cap
baix un batec d’ innocència en tot ull,
abusar dels
sentits, existir l’ existència a granel,
embriagar-se d’
ésser, estimar i no tenir por de dir-ho,
insistir, treure
la llengua al mirall, agafar els petons
que tothom llença
i portar-los aquí... Va, que
farem la poesia.
griFOLL
14.02.14
casserrespoblepoema
2 comentarios:
"i no tenir por de dir-ho", m'agrada molt!!! La resta també, fa poesia!
sí, la gent té por de dir les coses més maques, més importants, més essencials... mil gràcies, Helena! Tu en fas! :)
Publicar un comentario