Ni la nit es
mossega així els zels
ni treballa tant
cap planeta. Tenir un cos
el deforma, i per
no callar a classe
ho escriuràs mil
cops a la llosa gris
d’ aquest no
parar de trobar-te pels mar-
bres, amb set i
sense aigua, entre pedres
partides a cops
de colors. I seràs qui comença
a tornar cap a
casa. I passaràs per la via,
coneixeràs
històries, aprendràs a nedar
entre records, prendràs
intensitat,
n’ abusaràs i te’
n faltarà, et tornaràs a inventar,
creixeràs, aniràs
deixant de mirar-te el melic,
t’ enamoraràs,
poc o massa, igual que l’ altre, mai.
No hi estaràs d’
acord i t’ ho hauràs d’ empassar
amb l’ embut per
postres, que no n’ hi haurà,
amb el prohibit
fumar, descafeïnat, el teu, i una aspirina
per la sang. Finalment
et moriràs de riure
i ja haurà estat.
T’ enviaran les condicions
en tretze dies,
quinze fent dard.
griFOLL
20.02.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario