CAPITAL

Neixes lluny. Lluny i fosc,

al centre del silenci més fals. És la mort?

Véns de tu pel camí de les formes i els sons,

se t’ apareix una olor, quatre tactes, fas gust

d’ anar-te a trencar amb un lladruc del primer gos que

passi. La veu no deixa dir-te. No t’ associes amb res.

-Qui demana?  -Ningú no demana, només tu,

sempre més, més, més...fins que tot

et caigui a sobre,i sí, serà la vida, serà la mort i la roda

que et porta de portes endins fins el pit de la mala llet

que ens escups.

griFOLL

8.2.14

casserrespoblepoema