TEMPS

Érem marees, embrions de l’ ocell, primavera

primera. Escampats a galop sideral, crit amb crit,

llum a llum desxifràvem l’ indesxifrable: un comença-

ment. I ens miràvem així: (...), amb ulls de mercuri,

tremolosos de pupil·lar , fregant l’ espera dels cérvols,

a l’ a(guai)t del més riu, sense símil ni facs ni auto-llestos

ni plexes ni teixos ni talla ni mida ni alquímia. Vivíem la vida, tu

deies...en teníem prou amb una frase inventada sense sentit,

que diu la cançó. Tothom era viu, tots érem del tot i cap

hi tocava: ben nats! Marees marees...Però

va venir un senyor vestit d’ ornitorinc i ens va posar Can daus

als entrecuixos del se vells. Així va començar el Temps.

griFOLL

12.2.14

casserrespoblepoema