Duen l’ olfacte
posat, i et cerquen. Van fins.
Ensumen la sang,
el dolor, el temps llençat.
Vénen, per aigua
per terra per aire per mar,
i no ho saps,
ningú en parla, enlloc, ni nombrà’ls!..
Et despentinen
mentre dorms, t’ emboliquen la troca,
no et deixen somiar,
vessen com nits d’ ortigues als entrecuixos,
a les aixelles,
als cartipassos, a les anelles, a la paret de guix
esquerdillat que
et guarda l’ ànima. Se’ t colen a l’
agenda.
Mouen fitxes,
obren cartes, se t’ acaben les pastilles,
et floreixen les
sandàlies, et roben l’ esmorzar. Treuen escuma
per la broca,
foraden com piranyes esverades, existeixen,
tenen gana, estan
en zel. Són a l’ entrada, com sempre,
a la tauleta del
rebedor, esperant-te.
griFOLL
20.02.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario