Seguidores

sábado, 8 de febrero de 2014

POLSOS

No dansen per dansar , preguen música,
vibracions d’ aigua caient en picat, són la set
de totes les sets, la gran boca oberta
que cuida la pols, els colors de la sorres
més seques, pous plens de pestanyes
tancades a clau de cos, a cop de roc, a es-
pasa a passa fins l’ os. Després es desmuntara-
n. Tu també. Tots. Els jardins de l’ altre banda
no són amunt, no són enfora, no són al jardí
de ningú que es pensi que té jardí. Cap set
ve de fora, un set és el pou vessant les sangs
fins als polsos dels que la ballen-ballem
existint, com si res.

griFOLL
8.2.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: