POLSOS

No dansen per dansar , preguen música,

vibracions d’ aigua caient en picat, són la set

de totes les sets, la gran boca oberta

que cuida la pols, els colors de la sorres

més seques, pous plens de pestanyes

tancades a clau de cos, a cop de roc, a es-

pasa a passa fins l’ os. Després es desmuntara-

n. Tu també. Tots. Els jardins de l’ altre banda

no són amunt, no són enfora, no són al jardí

de ningú que es pensi que té jardí. Cap set

ve de fora, un set és el pou vessant les sangs

fins als polsos dels que la ballen-ballem

existint, com si res.

griFOLL

8.2.14

casserrespoblepoema