Avui et miraré
com mai, aprenc a envellir nu,
fill del pol·len,
lluna silenciosa, senzillesa sola, gràcies,
no tinc canvi, et
diré que sóc aquest, avui
que no m’ hi veus
perquè sóc fredolic i vergonyós,
solitari ( no m’ agrada
el futbol i m’ han tancat els bars),
no ho sé, avui
que dubto de tot menys de dir-te
que sempre dubto,
per això després m’ hi llanço de cop
i de cap i m’
esberlo i torno a néixer i a néixer i a néixer.
Però avui et
miraré com mai, per primera i darrera,
i em presentaré,
tal com raja. Després, demà,
sense canvi,
vergonyós i content, tampoc hi seré.
griFOLL
19.02.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario