Per què, les llunes,
la mateixa?
Per què, tu i jo,
desguassos l’ un de l’ altre?
La gelatera dels
dits de maduixa, els vasos
buits
emplenant-se de llavis que reien,
que van riure una
vegada aquí, tots els rostres
perdent-se
desfets, sota el sol, l’ endemà d’ estimar.
griFOLL
22.02.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario