BEGUT L’ ENTENDRIMENT

Tan sols salvant l’enrere anem enllans, esma-

ferits de perill, estrangers, mes no

estrangers  de la comparació: tan sols

en ella cavalquem, solíssims . Tan sols i

bruts de somnis projectats lletra per lletra

contra les foscúries cremadores  d’ horitzó.

L’ horitzó riu, alça palaus ofegats d’ espectres,

torna a riure, s’ hi torna, fa torns de llum i apaga,

fon les cordes on ens crèiem agafats, - ara no,

quan  érem (i salvadors!)  salvats. Sí, salvats dels Tots; im-

mortals com a poc. Tan sols música, brindant,  gest

interior que no ens sabíem dir. Ens pensàvem que érem

de vidre i tot fou opac, una concentració de nusos pel cap

baix: trencadissa que no trenca, vins privats, anys beguts...

Tan sols el verd, treves niant-hi, -becs a la molsa, vent

a les ales, ales; pels déus! Tan sols...Jo crec

en una infància sense naufragis i prou...

Qui ha torçat l’ obra, s’ ha begut l’ entendriment?

Nosaltres som el desig, el més fer: hem creat

la migranya i ens ragen noms i fórmules i alquímies

pels entrecuixos, com aranyes que hem anat es-

molant. Brillen. Ja les coneixes. Cinc potes amb ungles,

la carn, com més tova més densa, en reneguem

però el que fem és renegar de l’ Infern ( que es veu

que ha passat a ser a dins si hi baixem, des de sota

l’ arrel que hem fet nostra. La ceba. La ceba!)

Continuació: la primavera pubertat, porro i petó

que és la segona i més antiga infància escalfa,

encén que ens surt aigua dels cossos, fem rieres,

salts primitius, promeses desconeixedores

d’ altres vertígens rere les atraccions “mesurables”.

-Tan sols diguem que hem vist el truc...Hi caurem!

Som lo més estúpid que hi ha: l’ esser humà. Jo

aposto; ho he dit: només crec en les infanteses.

Tots els horitzons per a vosaltres, cada falòrnia

que hi giri o s’ hi mogui, tingueu, feu, ‘neu tristos

a creure en la historia dels homes.

griFOLL

8.2.14

casserrespoblepoema