El dia s’ ha fos
entre els braços del bosc negre,
en surten nens
sense ulls; i diu la terra: el cos
deixarà d’ existir,
la veu no és
vostra; eterns us manifestareu
com l’ aigua de
les pluges. Corregireu el desert, la memòria
dels homes,
fangareu tota la nit. Demà serem lleons, poesia.
griFOLL
11.2.14
casserrespoblepoema
2 comentarios:
M'agrada molt, m'hi sento identificada en aquest demà que serem poesia després d'haver fangat.
Doncs a mi m' agrada molt que t' agradi! I segur que ho som, jo també m' hi sento...gràcies! :)
Publicar un comentario