L’ ofici ve a
posar-nos una màscara cruixent
de vergonyes
sofertes als pòmuls...llums de senyalització,
vestit avar que
ha oblidat la tendresa. Sepulcres...
Vam ser mutilats,
van extirpar-nos l’ opus principal,
brot impacient dels
antics, tritons de foc líquid
vermell de l’
estiu que ens parien avui són florits, flors
blindades d’
artesania d’ Hermes. Lloses...
Som en les seves síl·labes,
oren als morts, maten
als vius. No
mosseguen, no es veuen, mai ploren.
griFOLL
12.2.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario