Seguidores

viernes, 14 de febrero de 2014

PARADÍS





Formes, i cap amb final. Tots nosaltres
un dia mesclats fent el núvol, gronxant molses,
tornant a les sargantanes.
Llunes, l’ edat de les hores. Tots nosaltres
lluny del temps, fills de l’ aigua, pura sang,
obrint-nos rere la tempesta, xops.
Bassals; i saltar-hi. El paradís no es massa lluny
de fer-ne el pensament, aquí i arreu.

griFOLL
14.02.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: