PURIFICACIÓ

“Di que demasiadas veces

astrolabios, estrellas, los nervios de los ángeles,

vinieron a hacer música para Rilke el poeta,

no para tus rodillas o tu alma de muro.”

Blanca Andreu

Tots ja fórem

en un abandonament de l’ existència.

Tots, i el nostre avenir 

de vertígens, suplici de brases

mendicant als Déus,

al Paràsit Suprem.

Tots, sortint de les tombes,

per les clavegueres, il·luminant

l’ oblit: demàs d’ art mestre.

Tots, i les pedres, i les gallines

disfressades d’ ou a punt

d’ exhibir-se.

Totes les comèdies

sota la mateixa estrella,

il·luminació pel somni de la resta.

Totes, pels molls i

en les teulades seques,

remolins de xemeneies,

d’ antenes: ondines.

Totes, veus antigues, peus aquí

després de la tempesta,

descalces les cames

com torres d’ èxtasi  mortal

tornant a la ciència dels boscos i

l’ herba.  Tots, per les sofrences,

traginant sense rendició

amunt i avall la Bellesa.

Febles, veritables, equívocs.

Tots, damunt passarel·les de Temps

fins la nit (triomfant plaça de les ombres més denses).

Totes, febrils dins l’ Arca

industrial que s’ atansa –tornant a les bèsties.

Totes. Més tard que ahir no hi ha data;

dempeus fins la roca primera,

esquerdant-la... s’ ha de morir

abans de néixer.

Tots, d’ ossos, abocats a l’ Amor,

-que en gastem i ens desgasta.

És un tracte entre déu i el diable,

(per muntar tot això, que ja hi era,

però per ser-hi nosaltres).

Totes, i els vents, i les aigües, i

els sons , i el cel i la molsa: escenari:

el de totes les morts en una,

cada naixença a la seva estació. Tots fangant

fent la festa.

griFOLL

2.2.14

casserrespoblepoema