Quan per un
instant et tornin els anys a trobar,
si mai et
recordes de tu, fes-me lloc, el mateix i a l’ hora
de sempre, si mai
neixes per aquí o t’ escaus a la vora...
serà la primera
vegada, lluny d’ aquí, a l’ altra banda.
Jo tinc èpoques,
migranyes i moltes pintures i teles
robades, podríem
pintar un pollastre amb tretze ales,
no ho sé, o set
cases cap per avall dins l’ entre
-pà de cada dia. Coses. Coses absurdes. I riure.
Sí,
podríem trobar-nos
i riure, i que no valgui fer-
ho de memòria. (És
una proposició entre cent).
griFOLL
18.02.14
casserrespoblepoema
2 comentarios:
Riure de memòria, com es fa això?
recordant com es feia...només gesticulant, però sense sentir-ho, com si ens ho copiessim d' una foto :) ( no ho sé, eh? hehe, m' ho vaig imaginar així...) :)
Publicar un comentario