Seguidores

sábado, 11 de octubre de 2014

CONSTATACIÓ DE L’ AIGUA - que si tens set et sigui font


“And death shall have no dominion”
Dylan Thomas



CONSTATACIÓ DE L’ AIGUA

que si tens set et sigui font



sóc l’ enyor el somni ara
tot el que he sentit i encara no he sentit sentint-ho ara
que l’ infern no té fons i al cel no hi ha sostre
que sempre l’ amor no té nom i a mi l’ odi no em consta
quan res és veritat perquè tot és possible i això m’ ho demostra
si res és més cert que el que no sé dir-te
que sóc fet de por però que em moc fent-me unes ales immenses
que van del teu dubte als meus dubtes nius de preguntes
penjant a  l’aixella dels homes mancats de respostes
dones i homes que també cerquen somien enyoren riuen i ploren l’ amor
l’ amor l’ amor l’ amor l’ amor l’ amor insisteixo l’ odi no em consta
si al cel no hi ha sostre i l’ infern no té fons perquè tot és possible
i perquè tot ho sigui l’ infern també hi ha de constar
però és un formalisme l’ infern només existeix perquè el cel sigui el Cel
l’ infern és la deixalleria on abocar totes les sofrences
per poder volar després nets pel cel i que no s’ embrutin els núvols
les pluges l’ aigua que ens dóna la vida i que mai s’ acaba ...


griFOLL
11.10.14

casserrespoblepoema

viernes, 10 de octubre de 2014

ESTIMAR


podríem fer un grup on reunir-nos les persones que volem estimar
que només volem estimar perquè considerem que viure és estimar
podríem aprendre a estimar només dels que hem escollit estimar
tots seriem mestres i alumnes i ningú seria més ni menys que a qui estimar
podríem i no ho fem i no sé per què continuem fent veure que viure
estimant és possible entre persones que han escollit no estimar
si cantem dues cançons a la vegada no se’ n sent cap

griFOLL

10.10.14

jueves, 9 de octubre de 2014

guerra

com és que a la bíblia diu “no jutgis” i els jutges juren i fan jurar per la bíblia i condemnen i segons com i on et maten en nom d’ un llibre que diu “no mataràs” i bla bla bla...que no l’ han llegit? com a mínim que facin jurar i jurin posant la mà a sobre, no sé, “dr. Jeckyll y mr. Hyde” o sobre un guió del Tarantino, perquè, ja que et maten, almenys que no et tractin de gilipolles. és que d’ aquí tres dies acabaran fabricant bombes que faran música i fum de colors pretenent que ens empassem que les guerres son festes i que acaben com acaben perquè allò és la ressaca d’ un superfestival ultracontemprani que els “rucs” encara no podem entendre.


griFOLL

SÉ DUES COSES I LA PRIMERA NI EM CAL



primer em va semblar que t’ estimava
després ja no m’ ho semblava: t’ estimava
seguidament una boira de por estranya
em va amagar que m’ ho semblés i que t’ estimés
però avui ha baixat la boira i la por només
eren gotetes d’ aigua voladores...
ara sé que m’ he constipat i que t’ estimo de veritat

griFOLL
9.10.14

casserrespoblepoema

miércoles, 8 de octubre de 2014

això és una amenaça!


griFOLL - pintures - els cartrons salvatges 2

el gran pas - témpera escolar. gouache, acrílic a la purpurina, 
pintaungles i cola blanca sobre cartró de contenidor - 50 x 100

témpera escolar. gouache, acrílic daurat, roba de marge de carretera,
collage i cola blanca sobre cartró de contenidor - 50 x 100

" no te quedes sin boca"acrílic, 
cola blanca, cartrons estripats, fotocòpies
tinta industrial i acrílic sobre cartró de contenidor 50 x 100

"tetes" 
témpera escolar, acrílic, gouache, purpurina i demès sobre cartró
de contenidor 50x100

"series of dreams"
collage, acrílics i témpera escolar sobre tablex de deixalleria
120x50

lunes, 6 de octubre de 2014

NECESSITO



NECESSITO

no és veritat que m’ agradin més els boscos que les persones
no m’ acosto a les persones per por
tinc por de fer mal a les persones
m’ han i m’ he fotut mil drogues per poder-me acostar a les persones
des de xic que m’ amago
dic que “sóc el peix que es mossega la culpa”
no sé què xerro si no en sé
no vull parlar de mi
vull arribar a ser un desconegut per a mi per a tu per a tothom
aprendre a callar a confondre’ m amb totes les invisibilitats
i això també és mentida podrida: vull que em vegis que em toquis
necessito que em donis la mà per poder-me aixecar
sé que sé caminar / que en sabré com mai...
he estat tant de temps clavat al fang que m’ he fet unes ales d’ argila
dóna’ m la mà / arrenca’ m / i et duré a volar...sé que en sé

grifoll
6.10.14

sábado, 4 de octubre de 2014

autoretrat


témpera escolar, acrílic, emulsió fotografica i tinta sobre paper 50x80

Els cartrons salvatges ( griFOLL obra 14) sis més 1 - pintures

 témpera escolar, gouache, cola blanca, fusta, plomes, 
papers, fotografies i ceres sobre cartró de contenidor 

fotografies, témpera escolar i cola blanca sobre cartró de caixa de muda

 " 33 cafès" gouache, acrílic i témpera escolar sobre cartró 

 collage, serigrafia, tinta, acrílic, cola blanca i témpera escolar sobré cartró 

témpera escolar sobre cartró de contenidor

cola blanca, pigment i témpera escolar sobre cartró de contenidor


"transit venus - love scene do not cross" collage, ploma, tinta
i témpera escolar sobre cartró de contenidor

lunes, 29 de septiembre de 2014

DEFINEIX



l’ amor no comença ni acaba
no va de l’ un a l’ altre ni de l’ altre a l’ un
no es mesura no es projecta no es cap dirigible
no té contrari ni firma contractes no pacta
no es compra no es ven ni te’ l porten a casa...
«és que no sé si parlem del mateix»


griFOLL
29.09.14

casserrespoblepoema

RUCS I SAVIS



no saber-ne demana reinventar -s’ ho/ no saber
deixa anar un «no copiar si no saps què copies »
ignorar és ser nou / desconèixer dolor i meravella

la tonteria és el mecanisme de defensa del savi que n’ és
aquest fa parent amb el foll que cerca la simplicitat al revés:
poeta que caça llamps amb les dents i il·lumina
la veu del silenci en el sant que és el savi fent el ruc

griFOLL
29.09.14

casserrespoblepoema

SALMÓ AMB CAUSA

“...que s’ allunyà del bosc “
Joan Vinyoli

SALMÓ AMB CAUSA

quan anava a deixar de ser jo
tu arribaves un vespre al món
quan ja havia begut oli el peix
que es buscava la cua per a caure
a la fila dels altres vaig sentir-me a dir
per l’ aigua que riu amunt feies llums:
jo decidir-me a ser l’ interruptor en-
callat

griFOLL
29.09.2014

casserrespoblepoema

ESSÈNCIA


d’ aquí a mi una cicatriu t’ escriu
que és sec el dolor/ ja el vas fer
no està obligat a més / no da sang
ni diu «vés»
d’ aquí a res la pell dirà el mateix
també s’ assecarà / no farem vi
ens perdonarem / farem l’ amor dins el pot
ja hi serem / tornarem a ser nous
fets de set

griFOLL
29.09.2014

casserrespoblepoema

SEGUITS

“Sóc massa feliç”
Sylvia Plath

SEGUITS

dels teus anys
recordaré que em vas mirar
deixant-te de tu fins a mi /allà
als meus estels t’ escriuré i seguiré

sóc massa fondo aquí sota
podria arribar a fer-hi pous / allà
als meus ulls de matinada et ploraran i seguiré

t’ escriuré  relliscant pels marges fent-me mal-
bé fins que no en quedi ré / dels meus anys
fins a tu arribaré / m’ oblidaràs / allà
als teus estels brillaré/ i seguiràs


griFOLL
29.09.14

casserrespoblepoema

PÚBLIC ( imatges) griFOLL 14




sábado, 27 de septiembre de 2014

ADEMÁS



la religión es a veces tan sólo un colgante / otras además es religión
la poesía es a veces tan sólo un libro/ otras además es poesía


griFOLL

27.09.14

viernes, 26 de septiembre de 2014

taula roja diu ombra daurada


no ser res on
enfora o a reformar a dins
entre el centre i els confins
on no sé res de quins?de quals confins?
són confins perquè no tenen arribada
...com a dins que mai s’ acaba ser

griFOLL

26.9.14

jueves, 25 de septiembre de 2014

DANSA EN SÚPER8





l’últim somni ha vist la llum en súper 8
el temps se n’ ha endut la crosta i roda la llum tota sola
no s’ amaga les sangs sota l’ ala
l’ estén i t’ enlluerna a banyar-la

l’ últim somni et mira parpelleja  escabellat la vola
i fon i te la deixa als ulls perquè t’ escalfi les veritats
i et deixis ser de tot el que la llum et pot mostrar

l’ últim somni en súper 8
és a vegades una espelma en una cova

parpelleja a les parets
l’ estalactita dansa...no preguntis...dansa

griFOLL
26.09.14

casserrespoblepoema

martes, 23 de septiembre de 2014

ANANT BÉ





deixa que entri com entra a guarir l’ aigua amb més aigua
fins les venes més llòbregues. no deixis que només ho simbolitzi.
la veritat ha d’ esgarrapar.
no et pots fer una veritat amb la primera mentida que raja
a la primera font que trobes: hi ha oceans aquí dins...
i ningú li dóna un premi a l’ arbre pel fet de ser arbre
ningú comprèn que el premi és que l’ arbre és arbre per haver-ho escollit
i l’ escorça la set les arrels contradient-se amb les branques no ens són fets tan aliens...
però
han vingut homes amb serres
nosaltres mateixos armats contra
nosaltres mateixos :
el dolor d’ un arbre centenari que ha acollit tota mena d’ aus
el dolor d’ un bosc que no crida el bosc
que no plora el bosc... no ens hem defensat...

altres arbres no vindran a serrar-nos les cames
fins que ho siguem...

griFOLL

23.09.2014

viernes, 19 de septiembre de 2014

TU


què veuré quan sigui tu?
qui seré? recordes quan eres jo?
també m’ ho vas demanar
què et diré?

griFOLL

19.09.14

MÚSICA



d’ aquest no dir res me n’ enduc  una espasa
amb aquesta espasa li escapço la ploma a l’ ocell de la por
l’ au s’ estimba a la pica i l’ emplena de tinta

llavors
d’ aquest no dir res en dic acostar-se al silenci

m’ han dit que no el toqui
però jo l’ he tocat i s’ assembla a un piano: no en sé

griFOLL

19.09.14

AQUELLA TARDOR



l’ aigua relliscava per la pell metàl·lica de les antenes
feia encara no dos dies érem estàtues /al tercer
ressuscitàvem rere les fulles que ens van deixar escriure-hi
per haver-hi caigudament arribat: més de tres-centes trenta-tres
pàgines/ la mort anava cada vegada més enrere feia mala cara
de vertigen obligat com sense ganes tal un rat molt penat sense nit ni radar
nosaltres tocàvem de cada sis cap vora donàvem la volta i llavors
hi tornàvem  jugàvem a fer el pollastre a l’ ast o la lluna de xocolata
d’ amor de safrà a repelar-nos l’ espina a partir-nos en un d’ un sol (n)us
com dos vius conscients del deliri: intercanviar pestanyes vam fer
ponts campanes caminets mentre l’ aigua relliscava per la pell
metàl·lica de les antenes / nosaltres també

griFOLL

19.09.14

martes, 16 de septiembre de 2014

A PERFECT DAY - poema - griFOLL


demà ens llevarem a la nuca d’ un pi vestits de cabanya
portarem del llarg viatge braços cansats d’ abrigar-nos les ànsies
però demà ja no pesarà com pesa ara pensar en els demàs
lo que poden arribar a pesar vistos des d’ un calendari de paper d’ avui
demà anunciarem nosaltres l’ arc del sol i l’ ombra humida a resseguir
demà deixarà de ser enterc no es repetirà serà en directe demà
ho sabrem i no tindrem pressa demà jugarem amb els monstres d’ avui
perquè ja no seran monstres demà ens gronxarem a la punta del món
a espantar les estrelles demà ens tocarem fins les fibres els polsos l’ accent
fugaç que ara capgira els mitjons de l’ ànima al centrifugar-nos els dubtes
demà comprendrem que haver donat mil voltes valia el sabó que hi patina
demà no t’ oblidis d’ oblidar-te de tot i de fer-hi  bombolles moltes bombolles
tot sortirà rodó demà només bufant farem ampolles plenes de poemes
i ens hi naufragarem fins la darrera rima que s’ escapi a remar mar endintre
oceans i oceans endintre i endins sense timó ni brúixoles direcció desconeguda
a la bona del vent a la boca del dia primer quan el somni caigui del llit
i s’ obri l’ ull boreal que embriagarà de verds diluvis la teva pupila d’ absenta  
començant ara segellant ja aquest poema que et xerra a les pestanyes que hi veus
que sents que existeixes que ets aquí just al principi tot per a tu


griFOLL
16.09.14

casserrespoblepoema

lunes, 8 de septiembre de 2014

SOM GILIPOLLES O MASOQUES?

Si jo faig mal, ja vers a tu, vers a mi, és igual...faig mal...
si faig mal, què tinc? Si tu t’ acostes a mi, què sents?
Si tu, per defensar-te del mal que jo he generat, esculls
contraatacar amb més mal, què tenim? Molt mal!!!?
Som gilipolles o masoques?

griFOLL

8.9.14

PER QUÈ TU TAMBÉ T’ ESCAPES DE TU?

“Ser rebel comporta la vida sencera”
Doris Lessing

“Viure és fàcil amb els ulls tancats”
John Lennon





PER QUÈ TU TAMBÉ T’ ESCAPES DE TU?

Per què parles amb paraules que per a l’ altre no tenen el mateix significat que per a tu i t’ enganyes dient que us comuniqueu?
Per què parles de “natura” com si fos aliena a tu?
Per què t’ importes tant?
Per què ets capaç d’ importar-te tant que pots arribar a odiar-te?
Per què la majoria de coses que fas són tan iguals com les que fem la resta? Per què copies?
Per què no fas el què vols i sí lo que t’ han dit? Qui t’ ho ha dit lo què està bé i lo que no? Qui t’ ho ha dit que havies de ser bo i dolent no?
Per què? Per què no et fas preguntes sense usar respostes que només t’ has copiat dels altres com a remei i no com a veritable resposta?
Per què vols llibertat i mort no? Un ésser amb cos necessitat d’ “aliment” pot ser lliure de veres?
Per què dius que vius si només treus la pols del pany de la porta que dóna a una altra porta que amaga la clau per obrir la porta que et deixarà, potser, veure la vida...
Per què només és viu lo semblant a tu? matar un home és greu, matar una aranya no tant, matar una flor , poca cosa; i els rocs, com que no es mouen, ni el consideres vius... Qui no gasta oxigen no és viu, no? Qui t’ ho ha dit? Els homes, potser? I qui els hi va dir? Els homes, potser? Segueixo?
Per què t’ agrada el dolor? Per què et “defenses” creant ràbia? De qui? De què? Per què has escollit patir?
Per què fas escales de valors a partir del teu “ofici”? Per què desprestigies sense cap més barem que el que va d’ una banda a l’ altra del teu crani?
Per què l’ art, la ciència, la filosofia, la política? Per què no l’ ghugf, l’ cdffss, l’ 5848?
Per què blanc o negre, vida o mort, masculí o femení, orient o occident?  Per què sí o no i prou?
Per què t’ escapes de tu?

griFOLL
8.9.14

planetatraga 

viernes, 5 de septiembre de 2014

INFORMACIÓ





sotraguejant camins endins
peus de fileres de boques descalces endintre
a la punta de la llengua dels dits dels teus somnis
m’ hi tens una flor d’ abrics molls de pessics
on la nedo amb tritons de les aigües que em dons
do privat nas d’ hidra tòtem fruiter perfum grec
eixam de nervis gòtics dens desig  brillant de lliris
de líquens de pell de papallona estripant la crisàlide d’ or
l’ ull de plata del llavi del vi macerat a les molses d’ una llàgrima
fins el mugró dret del pit esquerre on penja la gota que sacia
quan la matinada ve amb el sostre esquerdat i et sents mani-
quí enllà collint estels tan fugaços rocs fosforescents sense cor
ni altra barana que l’ aigua de la boira que t’ inunda
sotraguejant camins endins / t’ ho volia dir

griFOLL

5.09.2014

AUTORETRATS COMPARATS - griFOLL -

Afegir que entre aquests dos poemes n’ hi falta un molt més llarg que el primer i molt més “atontador”: antipsicòtics: zyprexa, decentán, etc...estabilitzadors: depamide, etc...i més: antidepressius, i més: ansiolítics, etc... Els “diagnòstics” (seus) també han anat fent “retrats”:  de “trastorns d’angoixa” a “ trastorns bipolars” passant per molts altres, típics i avorrits...

Aquest xou va començar als meus 19 anys. En fa 22.

També vull dir ( també per escoltar-me) que les dosis, per exemple, de clonazepam d’ abans van arribar als 12-13 mil·ligrams ( el prospecte diu que no et passis de tres),avui en prenc d’ 1 a 2 mil·ligrams ( només sóc addicte, la tolerància que he creat em produeix el mateix efecte que un xup-xup quan només en queda el pal ); la idea és arribar a deixar el full en blanc ( si ho aconsegueixo, ja ho veureu, en fotran una tirada d’ exemplars per flipar...es titularà “llibreta”, “bloc”, “quadern” encara no ho sé del cert...i tothom hi podrà escriure el seu “autoretrat”...el que desitgi ser...partint del blanc res és impossible.
També m’ he canviat els diagnòstics: sóc poeta...no sé si és un trastorn, si ho és, que ho sigui...jo menjo terra, closques de cargol, visc dins d’ una planta sense torreta i aspiro a ser un vaixell de paper que salta pels bassals on juguen els nens i els pardals...o una sardina que se’ n va del banc a tastar blaus...o un cucurutxo de gelat de pistatxo amb móres sense cucurutxo...

grFOLL
5.9.2014
casserrespoblepoema

miércoles, 3 de septiembre de 2014

DOS MÉS

l’ un buscava sentir / l’ altre
deixar de sentir : no hi eren
s’ havien confós com dos anti-
biòtics / s’ havien com fos
amb les febres fins que es van deixar
d’ aspirines / van quedar com amigues
van quedar com xarops cad’u-
cats a Ca seva / l’ un sentint-ho molt/
l’ altre no volent sentir-ho gens

grifoll

3914

martes, 2 de septiembre de 2014

políti ca!

Aquesta cosa que en diem “política”, em sembla que, vingui d’ aquí o pensi aixà, s’ està menjant ( com un corc) l’ art, la poesia, les persones... Aquesta cosa que ara en diem “política” sembla allò que en dèiem “religió”, la que va fer el que ja sabem i fa:clavar, coronar, tombes, monuments, ressentiments, lamentacions, adoracions, humiliacions, divisions i divisions. I no es que jo em fiqui amb “política”, es que ella es fica amb mi. I no vull callar, ni seguir la corrent a ningú, tireu-vos pedres o odieu-vos si és el que us agrada, jo, mentrestant provaré de viure, que és a lo que venia.

griFOLL

2914

domingo, 31 de agosto de 2014

PER QUÈ FA MÉS SOROLL UNA BOMBA QUE UN PETÓ?



Per què ens preocupa el nostre patiment si el del
del costat és més greu? Per què diem mentides?
Per què ens pensem que sabem què pensa l’ altre?
Per què ens enfadem si no ens agrada estar enfadats?
Per què em sembla tot tan evident? Per què no juguem?
Per que vam parar de jugar? Per què ningú riu?
Per què ens agraden els ocells i fem fàstics a la tecnologia
que ens permet volar i estar més junts? Per què
sempre dividim si som tots fruit del multiplicar?
Per què condemnem i de “condemnar” en diem “jutjar”
si els humans no tenim la capacitat de ser l’altre?
Per què fem l’ odi si ens agrada fer l’ amor?
Per què fem bandus? Per què fa més soroll una bomba
que un petó? Per què sempre volem lo que no tenim
i quan ho tenim tornem a voler lo primer? Per què
ens insultem? Per què ens barallem? Per què
no comencem preguntant-nos per què no ens preguntem
les coses abans de fer-les? Per què fem cas? Per què
ens conformem? Per què quan parlem no diem res?
Per què no preguntem quan no sabem?

griFOLL
31.08.2014

casserrespoblepoema

ESGARRINXA’M





aprendre a trepar fosca enfora llum endins
sense saber-ne els confins que si en gasta ni de què són
res/ per si n’ hi ha tirar confins enfora encara més endins
i si prous donar la volta fer la revolta i donar-se
als demés inquilins als demes indigents als altres
pacients impacients que no en tenen prou amb els fins
amb cap fi / tu ets així / no te n’ estiguis mai de ser tu/
tu que has vingut a ser tu i no tots els demés:
els iguals a tothom els tothoms del no res la cançó antiga
dels muts...esgarrinxa’ m i seré bell

griFOLL
31.08.2014

casserrespoblepoema

viernes, 29 de agosto de 2014

ALQUÍMIA DELS IMANTS AMB “A” D’ “ATREURE’ S” (que “la carn vol carn” però l’ oli al porró de casa hi flota)



Amb hidrogen, oxigen i un roc no es pot fer fang,
primer cal barrejar dues parts d’ hidrogen amb una d’ oxigen
per fer l’ aigua, segon cal esperar que el roc es vagi desfent
a la velocitat natural fins aconseguir-ne la pols adequada.

Quan dues persones pretenem fer una escultura passa igual:
l’ una s’ ha d’ haver fet aigua i l’ altra ha de ser pols de pedra,
llavors ( que és tercer) si és argila i l’ aigua és prou densa com per
deixar-se tocar  però impossible de posseir per tal de contribuir
a alçar l’ escultura i no voler ser-la ( no és de demés
encendre una espelma)  ens podrem fer dir “escultors”,
perquè això d’ ara és tirar rocs als núvols des de dins de dues galledes foradades
i esperar que ens caigui una rosquilla a mida que ens coroni sense passar pel forat...

griFOLL

29.08.14