poema-MISSATGE :NOSALTRES poema de carrer de grifoll

PURIFICACIÓ

“Di que demasiadas veces

astrolabios, estrellas, los nervios de los ángeles,

vinieron a hacer música para Rilke el poeta,

no para tus rodillas o tu alma de muro.”

Blanca Andreu

Tots ja fórem

en un abandonament de l’ existència.

Tots, i el nostre avenir 

de vertígens, suplici de brases

mendicant als Déus,

al Paràsit Suprem.

Tots, sortint de les tombes,

per les clavegueres, il·luminant

l’ oblit: demàs d’ art mestre.

Tots, i les pedres, i les gallines

disfressades d’ ou a punt

d’ exhibir-se.

Totes les comèdies

sota la mateixa estrella,

il·luminació pel somni de la resta.

Totes, pels molls i

en les teulades seques,

remolins de xemeneies,

d’ antenes: ondines.

Totes, veus antigues, peus aquí

després de la tempesta,

descalces les cames

com torres d’ èxtasi  mortal

tornant a la ciència dels boscos i

l’ herba.  Tots, per les sofrences,

traginant sense rendició

amunt i avall la Bellesa.

Febles, veritables, equívocs.

Tots, damunt passarel·les de Temps

fins la nit (triomfant plaça de les ombres més denses).

Totes, febrils dins l’ Arca

industrial que s’ atansa –tornant a les bèsties.

Totes. Més tard que ahir no hi ha data;

dempeus fins la roca primera,

esquerdant-la... s’ ha de morir

abans de néixer.

Tots, d’ ossos, abocats a l’ Amor,

-que en gastem i ens desgasta.

És un tracte entre déu i el diable,

(per muntar tot això, que ja hi era,

però per ser-hi nosaltres).

Totes, i els vents, i les aigües, i

els sons , i el cel i la molsa: escenari:

el de totes les morts en una,

cada naixença a la seva estació. Tots fangant

fent la festa.

griFOLL

2.2.14

casserrespoblepoema

COSES D’ ARA

La por dibuixa ulls amb dents a la nuca pelada d’ un nen que s’ escapa d’ escola i se’ n va a córrer aventures pel món. Fa vent. Una casa ferma s’ ensorra. Un paraigüer amaga una nota des de fa una setmana. Com que no plou, no ha arribat al destinatari. Una tortuga es tomba al mig del Sàhara. Neix un capgròs. Tots els violins llegeixen Rimbaud i se’ n tornen als arbres. Fa bosc d’ escoltar. Tres quarts de dues salten a corda amb un tros de budell per a fer botifarres de carn de senglar. Compres xinxetes de colors i només claves les verdes. Te’ n queden més de la meitat. Avui has somiat, te’ n recordes, vull dir, feia nits. Saps idiomes. Rius. Per dins cantes el Horses de la Patti Smith, per fora saltes, saltes, hi ets. Passa volant una cadira sense rodes ni ales. L’ endemà surt al diari, diuen que és un ovni. Queden pastanagues? A quina hora tanqueu? Veus aquella gent? Fan temps! Per si mai te’ n falta. Un escorpí pot viure un any sense menjar. Dos escorpins, també. M’ agraden les nous i les ratapinyades, les parets, les pintades amb tambors, que no callen, m’ agraden, bateguen, fan paisatges a dins. Rius. M’ agrada la llum, l’ olor de pell que embolcalla poesies de bruixes i nimfes que hi dansen, baixar per les costelles, les fotocopiadores; que l’ aigua tingui gust de terra. Com es compren unes sabates de segona mà? Què s’ ha de dir? En general, dic. «Sabeu per què ens han d’ omplir la sang amb químics? Perquè tenim un cor tan gran que no se l’ atrapen». El peix vermell que va quedar de la fira ha fet un esternut. Ho sents? Tot això està passant ara, per a tu.

griFOLL

2.2.14

casserrespoblepoema

NOU DI-VERSOS griFOLL

Buidem els ulls,

que hi vegin nous,

tot insisteix, fins l’ òxid,

nu.

...

(camidanses)

-Vine per aquí,

Els camins que la ballen, voyeurs

insaciables, que et volen

veure les calces.

-No en duguis, que es fotin;

siguis on siguis, tu dansa.

...

INSÍGNIA

Descontrol que mata és ma forma de vida.

Dic NO a tot control, em fereix portar insígnia,

m’ és tuf d’ agonia.

...

SERÉ  GOS

Un dia sabràs

una cosa

que a mi

m’ aniria molt bé.

Que vindràs?

Faré que t’ entenc amb el cap.

...

TREPADELLA BLUES

...gira com una infantesa nova d’ herbes-glà que esclaten fent castells de foc al fons del cap i

s’ expandeixen tretze vides més enllà dels universos...

...

EN-DIU-MENJATS

A Cap de Peu

A Munt Cal Cama

Pujo Cuixa

A Fils de Sal i Va!

M’ hi enfigo Foll

Que és Fes-te, fer-me, fer-nos,

no?

Després ‘nirem a fer uns vermuts

amb moltes olives a la terrassa

del bar de la plaça.

...

TEST i Tecles

No es tracta d’ escriure bé.

No es tracta d’ escriure malament.

És una qüestió de collons,

d’ anar a dormir

amb els ous de l’ ànima buits.

...

SE M’ ACUT UNA FONT

...pinta’ m les dents amb llimona

que et vinc a entronjar ,

ni m’ escapo ni volo,

m’ arrelo al suc que en traguem,

que muntem una font de petons

millor que un mercat de milers de raons.

...

QUIMERA

Cubata butanu

Prozac a la carta

Tombant a la dreta

Al fons a la mà

Un tros de res

No t’ espera: Delires

Migranyes d’ antuvi

Xauxes de vi amb salivera

Joventut que és qui-

m’ era

griFOLL

01.02.14

casserrespoblepoema

COLOBRES DE FESTA

Crida que som cos, i tres, que cap

tenim raó, que és ànima i vol vi,

que patim, que no volem massa,

(que no tenim ales), que som cos-

sos d’ anar per terra. Ser-

pentines despentinant-nos de set.

griFOLL

01.02.14.

casserrespoblepoema

RECOMBINACIONS

Dic l’ opac trau del vers, burxo,

he vingut a trobar-te ... a re-

trobar  –t ‘he traït: els traumes

no existeixen, m’ ho ha dit el mirall.

griFOLL

31.01.14

casserrespoblepoema

DAMUNT L’ HERBA

Suau, deixant-nos confondre els passats,

cansats de cansar-nos, caient fent les fulles,

rels rinxolades i fora, que tot queda a dins.

griFOLL

31.01.14

casserrespoblepoema

ESPONJA

La llum s’ ha menjat el color de la veu,

l’ acompanya la nit de quan n’ érem centre

i vivíem de l’ ànsia que dàvem al zel;

proporcional esgarrapada a la memòria, mira

com sagna escrivint que fou dansa, com bull

la macabra. I ara xerra, i ara crema; i no ens apaguis,

no ens apaguis encara,  malaltia, diluvi, distància, oceà,

que el fred és una esponja i tot ho pot, bufa a les nuques,

no envelleix, és d’ aire, sense preguntes, baixa, domina,

fa l’ àrtic, l’ hivern, il·lumina minúscul l’ ocult i s’ hi filtra.

griFOLL

31.01.14

casserrespoblepoema

"objets trouvés" la Baells -griFOLL-

http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_trobat

projecte "exploracions visuals" + notes sobre la visió ( fragments) -poesia visual ¿ grill FOLL

 “LOS SEÑORES. NOTAS SOBRE LA VISIÓN”

JIM MORRISON

 

Cuando la diversión muere se convierte en el Juego.

Cuando el sexo muere se convierte en el Clímax.

Todos los juegos contienen la idea de muerte.

Más o menos, todos sufrimos de la psicología del voyeur. No en un sentido estrictamente clínico o criminal, sino en toda nuestra actitud física y emocional ante el mundo. Cada vez que tratamos de romper este hechizo de pasividad, nuestras acciones son crueles y torpes y generalmente obscenas, como un inválido que ha olvidado como caminar.

Insiste en llegar a un acuerdo con el "Exterior", absorbiéndolo, interiorizándolo. Yo no saldré, tu debes entrar en mi. En mi jardín-útero donde me asomo. Donde puedo construir un universo dentro del cráneo, para rivalizar con la realidad.

El encanto del cine está en el miedo a la muerte.

Los espectadores de cine son vampiros callados.

El cine es el arte más totalitario. Toda la energía y sensación es absorbida en el cráneo, una erección cerebral, el cráneo hinchado de sangre. Calígula deseaba un solo cuello para todos sus súbditos de manera que pudiera decapitar el reino de un solo golpe. El cine es este agente transformador. El cuerpo existe por los ojos; se convierte en un tallo seco para sostener a estas dos blandas en insaciables joyas.

APRENENTS

Anàvem aprenent la mort

morint de ganes de jugar (-hi).

Com la vida, que no hi fem tractes

per por de que ho sigui.

griFOLL

28.01.14

casserrespoblepoema

ANIMÀLIA

Escrius el fred, hi poses nit, ets

digne de conèixer  el llop.  Véns

dins la llum, hi poses l’ ou, tu

alta au que cremes firmaments...

Volàvem.

griFOLL

28 01 14

casserrespoblepoema

DEMÀ, L’ ALTRE AHIR D’ ARA, griFOLL

 La forma que mai reposa

esquitxa esquitxos com pigues:

no surten del pou, és memòria,

memòria d’ ofegar-s’ hi

amb bany i clown. Érem pallassos

quan érem demà  -mai renuncis,

i avui delit, tornada, grisos, dates

a la teva falda ¿què en sabrem nosaltres?

Crèiem creure creuar el crit que fa resum de tots,

la joventut fent eco del verb estimar, ambiciosos,

innocents de cansalada i pèl i més misèria en flama.

A dins cremàvem creus de ferro, immediateses;

llargues llegües les esquenes són les vertebres del poema.

A qui ens recordi. A qui, assegut, absent, ja hi era:

aquest silenci clar damunt la taula del joc per jugar.

Demà, quan un instant una llavor no tingui por, que toqui fons,

que la pluja descordi la camisa de mai anar a dormir, florirem?

«En un espasme ens creixeran els dits».

griFOLL 

27-28 01 14 

casserrespoblepoema

M’ HE VIST

“El rodamón que està trucant a la teva porta

té posades les robes que tu vas portar un cop”

Bob Dylan

M’ HE VIST

M’ he vist entre cecs

infants sense infància a l’ espera d’ ells mateixos. I

m’ he vist jugant a cuca amagar a la vauma dels poetes morts.

M’ he vist a l’ ull de la serp,

un instant cobert de repòs, verd, fent-me bosc. I

m’ he vist en la nit de l’ estiu  invocant algú que no sóc.

M’ he vist laberint entre els homes, desert fins a mar i horitzó.

M’ he vist per un forat, observant-me i prou, en silenci, fent les corbes,

deixant-me fer, desfer, rossegar, dessagnar, morir, ressuscitar,

vèncer a la mort no estant viu i al reves; i m’ he vist pels racons,

pels carrers, pels cementiris i allà on la sang posa fil a l’ agulla.

M’ he vist dolçament foll, i no era tan dolç, i res real, com aquí,

entre rendició i despertar, just al mig : clau a l’ ombra d’ un martell.

M’ he vist enterc per l’ amor, vomitant d’ alegria, saltant de memòria,

corrent per camps encesos de llum i vertigen, valent, devorant

món sense móns a fora, transformat en terra, en arbre, en cos,

en flama, en aire, en absència, en oblit, en res, buit, ple,

tot. M’ he vist calant foc a l’ Infern, dins la figa de Déu afamat, com un porc,

com un drac, fent-me el talp, mirall de miralls corromput i tornat a enganxar,

obscur, instantani, infinit, prometent, disparant, resumit en un nom.

griFOLL

24-25.01.14.

casserrespoblepoema

PAST(H)ISSAR

PAST(H)ISSAR

L’ exhibició frontera de cap a peus

fins que ens vam treure l’ arroba

Llavors el llit va fer un crit o dos

Cap aqui’ t us he dit  I ens vam ben més

que trobar com fosos en un massapà

dos Mai és massa la massa ni (A)mar

ni a muntanya no ens frenen lo plens

griFOLL

220114

griFOLL recita autoretrats (+ autoretrats)

A LA MEVA TRISTESA + autoretrat griFOLL

                                                                                                         autoretrat griFOLL

A LA MEVA TRISTESA

Balles arran d’ aquest pit

tu Més bella que el dol

tu Més viva si més fonda ex-

caves Treballes de Tu Jo de res

t’ observo sols ja no em plous

ara bado no dic. Sóc i fes.

griFOLL

180114

casserrespoblepoema

TOT

Al capdamunt de la nit

brillo.

griFOLL

170114

casserrespoblepoema

CAMí

No és fàcil el camí

de mi a mi

de tu a tu

de tu a mi

de mi a tu

La majoria s’ entrebanca en un Nosaltres

De quin-calla

griFOLL

170114

casserrespoblepoema

TRET!

Hi ha moments en els quals hem d’ actuar tan de pressa que ens som infidels.

griFOLL

15.01.14

casserrespoblepoema

ORACIONETA DE SOFÀ

Quin collons de tonteria tan tonta em fa pensar que sóc el nen més vergonyós de l’ univers?

Que demà no me’ n recordi!

griFOLL

150114

casserrespoebla

INTERNATIONAL GEOGRAPHIC- griFOLL

No hi ha rius monògams.

L’ oceà serà orgia.

griFOLL

150114

casserrespoblepoema

DESCOSIDA-MENT-A

Sí que ho saps, però no t’ ho creus.

Abans t’ eres soci, ara et manes.

griFOLL

150114

150114

BELLES ARTS

Camina, que mouen horitzons a l’ oli per a tu.

O no, des d’ aquí també els pots gaudir, assossegadament, al pastel.

griFOLL

150114

casserrespoblepoema

BRADITAQUICÀRDIA VERDA

Una calma salvatge que em diuen els boscos...

Se’ m va fent a dins la braditaquicàrdia verda

de l’ heura que enfila i el faig que fa rel.

griFOLL

150114

casserrespoblepoema

AUTORETRAT- griFOLL

Masego noses amb el llapis dels folls : així,

com si tinguéssim goma.

griFOLL

150114

casserrespoblepoema

TEU

Agafa-t’ hi,

doncs és quan t’ hi agafes

que hi és, i pren-ne, sacia’ t,

fes-te’ n un fart, fins que en puguis donar

quan donant, sols donant-te, en tindràs.

griFOLL

150114

ALENS - griFOLL

ALENS

Rels dansa amunt

piquem a fer niu

Bosc que s’ eleva

i perdem les teulades

Volem, que hem fet l’ aire,

els alens, dos en un, tots els som

I pels dits ens creixem,

i pels pèls ens peixem  en-

filant des la vora del foc fins a dins

Fem l’ aglà, que és l’ amor

ara cap aquí, ara a peu allà

griFOLL

150114

griLL

tinc por, em sembla que sóc valent

griLL

fase rem sense barca o nada hem

grill! grill! nou! 9!

FUCK THE CLOCK

FUCK THE CLOCK

cal ser valent

per entendre que ser valent no serveix per a res

però que creure-s’ ho sí, tot

griFOLL

5.1.14

EMCOQLQS

“El llenguatge és un virus que va venir de l’ espai”

William Burroughs

EMCOQLQS

El dolor ens posa ulleres

Mirar ho fem nosaltres

Cerquem móns sense dol

Obrim camins troncs ales pous

Quan sols importa

La imaginada forma

Que hem donat als rasclets

Si ens creiem o no i com l’ Alicorn

griFOLL

( filòsof amateur a domicili)

5.1.14

sense frens

EL POEMA MUTANT, de josep grifoll...fa ufff

EL POEMA MUTANT: EL POEMA MUTANT, de josep grifoll: LLIBRE EN BRUT Grifoll. NOTES Voldria escriure un vers en blanc, tan sols un vers. ... Les lletres ja em ...

I encara sóc viu! I + foll!