Seguidores

martes, 23 de julio de 2013

NO T’ HO CREGUIS







Som fets d’ amor amb dolor i cap al tard i vol ploure.
Quantes hores descosides, però.
Ens hi acostumem. A vegades ho sembla, vull dir
coses i no en sé. També em perdo per casa o no hi sóc,
ja t’ ho dic.


griFOLL
23.07.13

casserrespoblepoema

TINTA





tinta taca tinta atén-me tinta embruta’ m tinta tatxa’ m tinta torna tots estem molt tristos tinta raja tinta digues cony tinta escup treballa una mica tinta  brama xiscla vomita renega dibuixa el què et calgui però entinta un gargot mig gargot tinta no siguis dolenta diré el què tu em vessis seré el teu bolígraf tinta del color que siguis o vols una ploma? o tot l’ ànec? tinta demana digues dispara sóc tot paper folis quartilles paquets i paquets perquè hi guixis  torna a casa tinta sempre hi tindràs un tinter t’ estimem

griFOLL
23.07.13

casserrespoblepoema

viernes, 19 de julio de 2013

ORENETES




Sóc la oreneta de les costelles gastades: baixo molt.
Sóc la oreneta dels ulls de falcó: pujo massa (i vol ploure).
Muntanya russa? no hi tinc inconvenient. La molèstia és no estar
mai amb les altres.

griFOLL
19.07.2013

casserrespoblepoema

perquè?






Perquè això sí i allò no?
Si tota veu és veu humana, remenada
i, l’ experiència, muda?

A mi llom amb patates i un gelat d’ aigua tenyida.

jueves, 11 de julio de 2013

comUNICar



sota cada tecla hi ets i deixes sorra als fulls de la cançó inventada aquella nit tan curta de la joventut amb dits i boques i vi estrellat de firmaments beguts ennuegada(ment) ennue(gats) de vida on continues resseguint les formes on m’ agafo encara sempre fins el moll de tu que et duc sobrevolant-me pardalada folla d’ocells d’aus d’ ous fent-me nius dins el meu cap de cors i pessigolles amb les plomes de les puntes de les ales llises de lluitar (que tu no et deixes caure) duus l’ amor a dins i et diu per fora que l’ amor no pot baixar i que jo de tot això en faré un remolí que vindrà de sota terra allà on hi hagi el teu nom escrit amb papallones que serà la flor roja que cura i alleuja -fer llac passada l’ estepa fer-hi la granota el peix i l’ ull de peix que tot ho veu potser és déu el déu de l’ aigua mirant-nos com nedem i quan fem gàrgares saltant-hi amb camamilla o farigola o aigua oxigenada com abans- i retorna posar els cossos en remull set dies o mil anys. -Vaig dir-li amb la mirada.

griFOLL
11.07.13

casserrespoblepoema

lunes, 8 de julio de 2013

VOL NU ( i vés i versa) griFOLL 13


Hi torna, es trenca, s’ esparraca.
Amunt n’ és molt; el vent. S’ hi agafa
amb crits i dents, desfici amb cos
de branques, carn de grutes, llamp
de selva, fúria d’ aigües, repicar
de rocs i canyes, daltabaixos i follies.
( Els camins més difícils són verticals:
Pujant o baixant o trobant que no és pla.
-Pla és allà on pastura el ramat-.)
...

jeroGLÍfic nº I griFOLL


      clic, i zuuum! 

domingo, 30 de junio de 2013

griFOLL: RETALLS D’ UN LLIBRE NO ESCRIT



Sortíem a jugar quan érem petits, i no importava ni amb qui, perquè la qüestió és que anàvem tots al mateix, a jugar, i no hi havia res millor que jugar.
...
Però es van esquerdar els arbres i va entrar una llum tramposa, t’ engrescava i, quan la tenies  dins, et socarrava.
...
Va passar de verd a desert. Era establert que s’ havia de créixer, un decret molt concret, una pistola invisible al cap et feia jurar convertir-te en adult, i, si no ho feies, et tancaven. On fos.
...
(Es veia a venir) va arribar la guerra. Grans contra petits. Començava dilluns a primera hora.
...
Semblava carnaval. Tots els xics anàvem de súper herois i armats fins a la medul·la: bombes fètides, petards, tira xines, pica-pica dins les pistoles d’ aigua, globus plens del sabó més relliscós del mercat, esprais de tota mena...
...
Els grans van venir amb armes de veritat.


griFOLL
01.07.2013

casserrespoblepoema

sábado, 29 de junio de 2013

El què més m'agrada...


El què més m’ agrada del món
havia d’ ésser el què més por em fa 
de l’ univers: les persones.



griFOLL
29.06.2013
casserrespoblepoema

miércoles, 26 de junio de 2013

NO TINC TÍTOL





                                                            foto del mestre Abel Castells
                                                                          al Konvent 2013



(poema que busca títol)


Hi ets.
Cremes, mossegues, llepes, olores.  Hi ets.
A contrallum que embriaga, hipnotitza, ressalta la tanca del poema
i s’ escapa. Aquí. La cabellera inflada de nius d’ orenetes als vespres,
la incomprensió dels no alats, dels no nats que belluguen
que et fan preguntar si existeixes. Cremes, mossegues, llepes, olores.
Hi ets. Pateixes, palpes, hi tornes, en cerques les formes
sempre canviants, naixent, remorint. A dins, clavada com una espasa
de cors, amb la baralla tota.


griFOLL
26.06.2013

casserrespoblepoema

lunes, 17 de junio de 2013

oriGENS -griFOLL-





es tracta
d’ una part que deia
això com era
un pa calent on abraçar-se
a bufar dits de delits i  de-
més calfreds arran de barranc
a fer córrer ecos i vertigen
tensos torsos tornant de la terra
a la terra dels animals rat-
cionals per a tornar-se
a escapar rats amunt rats
endins que tota ratcionalització
rata fins les entranyes g-
rata i terrible raó desmunta caps
cossos històries i engega falòrnies
ràpides com verí d’ escurçó
quan les clava



griFOLL
17.06.13.

casserrespoblepoema

oriGENS- primers fotogrames


sábado, 15 de junio de 2013

CUC-autoretrat-griFOLL


                                                                                                             "autoretrat. griFOLL'13"




CUC


sols en blanc
a cops de llum
estesos darrera
el teló de paper
entre paraules
desfetes descalces
nedant riu amunt
saltant saltants
anatòmicament
vertiginosos com
cèl·lules sortint de
tota glàndula de
cada esquitx que
hipotàlems o tàlems
hi escupin l’ empremta
aigualida que ens diu
més que la tàctil
de qui es tracta si és
que es tracta de tractar
( com qui (a)traca una
joieria cercant la peça
més preuada i s’ acaba
emportant sols el pany
de la porta) com quins
no s’ esperen pas a
trobar cap camí ni tampoc
van a roma es queden aquí
que aquí es poden fer
més coses que a roma
tenim l’ ouija i l’ uoferrat
i d’ un lloc a l’ altre
les drogues canvien i
no només les persones
tampoc els extraterrestres
s’ empanen de res perden
la cobertura s’ enamoren
però dubten com filòsofs
amateurs autèntics vull dir
mentre observen com anem
riu amunt en la nit
estesos darrera el teló
en blanc entre aquestes
paraules desfetes que dic
sense dir amagant el
cap a sota l’ aigua
sóc de sempre el nen
entre eros i tanatos
( n’ hi ha molts de cada
i més) convidat a
totes les ferides
talment un vampir
va renovant les sangs
perquè no li pugin
al cap de res o massa
adormit a l’ hivern
per exemple a l’ estiu
rai que tota cuca viu
que tot colibrí belluga
que tota lluna s’ hi apunta
que cada paraula
ni cal cal murmuris i sons
rius de lluny rius endins
habitant una gota de pluja
quan fa el capellà fet meteorit
al bassal més condensat
d’ àtoms lírics a des-
envolupar durant aquest tri-
mestre de vaga que també
vaga per aquí a veure què i
desprès ho explicarà i
ho explicarà amb paraules
com si les coses es podessin
explicar com si a sobre
es pogués fer amb paraules


griFOLL
15.06.13
casserrespoblepoema


domingo, 9 de junio de 2013

griFOLL, "L’ ANIMAL"



No em deu esperances d’ esperar
allò que ja havia esperat fins que va arribar
i no valia per a res. A canvi, tampoc no hi sóc,
vaig desarmat i, cobert amb la nit, fujo
amb les feres del bosc a ser l’ animal.

griFOLL
9.6.13

casserrespoblepoema

viernes, 7 de junio de 2013

PEUS

                                                                 "autoretrat"griFOLL'13          



PEUS

Buscar-hi cinc peus, -tres que no entenc-
i que hi hagi un centpeus que en té dos de sobrants
fent, cama amunt, la llisona que, tombant la rotonda
que Ròtula obliga, mudi la pell i esdevingui Gran-
oteta, l’ escaladora. ( Millor si n’ hi ha per estona,
diu.) Viu, que avui toca cuixa i no una, que encara
hi ha cos, i els cossos són plens de coses, de paratges,
camins, boscos, cels i muntanyes i mars i deserts
amb oasis plens de pluja pujant pels porus dels peus,
tornant a tornar cama amunt, a regalimar del revés, a
fer-se vapor,bufs espessos i densos, capaços de traslladar
cada sentit fins que no es pugui més, com quan la Gran-
oteta salta a l’ entrecuix, que es converteix en papallona
sub-carnal que deixa pol·len fosforescent al sexe,
que, aletejant , s' endinsa a plantar-hi udols sostinguts,i
que puja fins al ventre i es divideix en mil ( és la
radiografia d’ una panxa després d’ un banquet
on l’ àpat eren papallones- diu qui no s’ empana).
També, a còpia d’ enfilar-se, les bèsties, arriben al pit.
A vegades hi nien, d’ altres, no, però sempre hi ha
aquell bombeig des del cor que omple de cuques
de llum les arteries, que acaba recorrent tot el cos
deixant per sempre més un cap ple de pardals. Irreparable.


griFOLL
07.06.2013.
casserrespoblepoema

LA DANSA -griFOLL-

“potser arribarà el dia en què assistirem als Teatres del Temps per recordar la sensació de pluja.”
Jim Morrison


LA DANSA

La dansa més certa, més fera, la dansa primera.
Que en vingui, l’ aire ara, d’ aquesta i s’ hi posi.
Que s’ hi posi a convertir-se amb tornado, que ens
agafi sense confessar, que ja ho volem de volar.
D’ on sinó del vertigen estant, de l’ interior més
extern, del vell més infant, de la corda més fluixa,
existir, ser, sentir, ser-hi, sentir-ho tot i tot això?
Sense pensar. La dansa no pensa, potser pensa
qui la balla, però la dansa, dansa. Dansa i ens con-
vida, i, contra mort, reclama i bufa i xiscla i crida
i no li cal desmuntar ni un sol arbre per a tocar-li
el violí. Passa la dansa que dansa passant, i la som,
i podríem usar-la si en sabéssim, si a casa, al carrer,
a l’ escola, a cal metge, al bar, a cada temple,
a la tele, a la caixa, a la seguretat social, al camp
de futbol, a l’ aeroport, al psiquiatra,  a l’ ascensor,
al  banc , als estancs, ingressats, donats d’ alta o pel cul,
al corte inglés o al mig del desert, en una cantonada,
de colònies, de campament, a la guerra o (mai) en pau,
la majoria no ens hagués fet creure que n’ érem incapaços
perquè ells no en sabien. Perquè ningú els  hi havia ensenyat
que ells, en sabien tant que, fins i tot, en podien ensenyar
només ensenyant com la ballaven. Tan vius i tan bé, senzills,
humils com serpents d’ aigua deixant-se dansar, rescatar,
restaurar, retornar a començar sabent, per començar,
que ni res ni tot comença ni acaba quan diem de la dansa.
La dansa que gronxa l’ instint i fa pessigolles als àtoms,
la dansa que giren els astres, infinita i d’ estar-se per casa,
la dansa que ens entra pels somnis i vessa pels cossos,
que ens entra per una orella i no ens surt per l’ altre.
Sense pensar. Una dansa, cap dansa, la dansa que, quan l’ és,
mai s’ ho para a pensar. I no és que no vulgui, és que es mor.
És com un CD dels Doors penjat amb un cordill a l’ hort,
de canya a canya, per espantar als ocells. I això sí que no.
La dansa més certa, més fera, la dansa primera no els espantaria.
I molt  menys als pardals i a les merles . Moltíssim menys.


griFOLL
07.06.2013

casserrespoblepoema

jueves, 6 de junio de 2013

MAI SE SAP




Rescato ( invocant) nits amb gat, castells de bruixes, plenilunis, misteriosos viaranys que no se sap del tot si existeixen fins que t’ hi has endinsat –aquesta és la gràcia- , i camino. Mai se sap, potser algun dia trobaré el meu poema.

griFOLL

6.6.2013

martes, 4 de junio de 2013

LA FURA





Durbecs i l’ hortolà, els has vist?
La fura els ha espantat. És carronyera. Carronyera i
ossera “si mal no recordo”. Salvatge i, com un poema,
s’ amaga molt bé. Se sap tots els forats del bosc,
se sap tots els secrets d’ aquest. El bosc és seu.
I la selva, el centre, el ventre, la densa espessor
on tot molleja i fa molsa i s’ enfila a ser verd. És
nemorosa. Nemorosa i d’ una bellesa, diria,
si fos saltant, a l’ oli. Seria llimosa.
És la forma, aquesta barreja entre gata i que fa la calàbria,
curiosa. Mira, mira allà a sota de l’ aigua. Què hi
remena? L’ és? No ens moguem d’ així.
Esperem a veure quan surti de sota, potser
també ens veu. Potser també ens mira. Mira,
sembla que en surti la fura. Mou canyes i joncs, la
madriguera la deu tenir aquí, casa seva, la gruta secreta
allunyada però a prop, construïda ací
sota mateix, entre mots que la fura du a dins
tatuats a les venes, escrits amb determinisme.
Ondula, no camina ni neda, la fura. I fa
ràfting valls avall venint de visitar al vacum,
mes torna a l’ obaga, retorna al racó a rebolcar-se
broca de zel amunt , desig a palpentes, poruga
la fura tan fera, viu que no viu d’ oníriques visions i
aquest és el seu lirisme sense lirisme, la d’ un bestiot
condemnat a la més moderna de les castracions:
inventar-ne amb pedaços d’ antuvi, o amb
ornaments per a l’ instint, arguments en dejuni
que baixin la febre. La febre de fura la fa
delirar. Li fa veure durbecs i hortolans,
gafarrons i morells, grans morells riu amunt, riu
d’ agrons, picardones i bitxacs. D’ aigua fresca
amb jocs que fan reflexes, d’ aigua clara amb
tolls ocults on fer-hi niu i trobar-hi la llúdriga.
( Digues que saps que la fura és la llúdriga,
i digues que saps que la llúdriga també
vol ser un cavall. El cavall d’ en Lorca.)
-Durbecs i l’ hortolà, els has vist?- Dire jo
despistat. I  tu em duràs a veure si la fura
ha entrat pel boc del gat, per l’ ull de bou
o cavalcant... I no ens moguem d’ així.
Esperem a veure-li un joc de canyes, la forma del
cos nu de joncs, de verdors que ara el tapen, de bosc que
remena, potser no és la fura, ni la llúdriga, ni cap cavall:
És, mira, un mirador des d’ on mirar-nos,
un observatori des d’ on observar-nos l’ ànima
d’ animals que ara ens honra i dissol, l’ “animàlia” que
en diuen els homes de ferro que cacen i maten.
Fugim, tan se val. Sigui el què sigui, siguem qui siguem,
fugim a flotar, fabricarem un falutx faraònic
amb feixos de fibra de faig, farem festa fonda fins
que la fatiga ens faci infalibles, fumarem festuca
amb felera i fenoll, i farigola i fulles de figuera. Fum;
cal fer fum i escapar-nos per aquesta boira. Serà
aquí, que també hi bufen les termes, en aquest indret
lluny però a prop, siguem qui siguem, un mirador, dos,
tan se val: avui les feres més fures farem festa fonda fins
l’ hora de tornar a nàixer. I demà, també. Emperò
s’ ha d’ actuar des de dins, posar-nos radars i tentacles.
Caldrà que els caçadors no sàpiguen el secret de la fura
fins que ja no ens puguin veure ni olorar.
Després, de cara a l’ univers,
no perdre’ ns quan toquin les hores, els anys.
Saludar-nos talment com humans,
Les mans amagades, cop de pòmuls, cop de galtes,
molt de gust, igualment, Adéu, adéu-siau.
I no gemegar.


griFOLL
4.6.13

casserrespoblepoema

viernes, 31 de mayo de 2013

CONTE



El cotxe de morts va fotre tal hòstia
que només en va sortir viu el mort.

griFOLL
01.06.13

casserrespoblepoema

LEMA PRIMER del punkipoeta greument malalt de salut:



La “moguda punk” ens va ensenyar que no calia saber tocar la guitarra per fer soroll. Per a mi, la poesia, el fet de “fer-la”, de “caçar-la”, d’ “enxampar-la”, és, molt sovint, així: punk. No calen normes, ni gramàtica, ni cal·ligrafia per fotre un crit i no parar de cridar.

griFOLL
01.06.13

casserrespoblepoema

ONÍRICA



Rere tels, vels, teles, cortines i telons d’ això que en diuen realitat, hi ha tots els laberints. Sempre hi volto. Cada nit, secretament i a l’ atzar, n’ escullo una porta. La més intrigant. No     l’ obro: parlo fluixet amb el pany per a no despertar-la i m’ hi colo. I, saps què? Tu també.

griFOLL
31.06.13

casserrespoblepoema

PLAT!

“Així els discs del cervell giren, com boques de canó.”
Sylvia Plath




Prenc nits prenyades de veus a galet, dies clavats a la llum que vessa dels gots (sóc la darrera gota), substàncies paganes, aromes que pugen i baixen segons abans ja assalta l’ època de zel en les granotes; i també prenc formes i relleus i filigranes i herba i pànic i dol i secrets i deliris que deixo pel cap, que es distregui amb follies, que es gronxi, que s’ alci, que voli, que voli ben lluny. Per segon, no m’ ho penso, demano ( per si m’ ho porten) ser-hi quan calgui, haver fet el que sigui ( culpa meva!) sense haver deixat ferida. Fer més bé que mal, voldria. Sí, però no sé com ho porto, ni si això es pot calcular o hi ha fórmula o forma o manera de trobar la balança aquesta que tot ho sap menys el “vostè es troba aquí” o no t’ ho vol dir. Si faig postres, què hi ha? I m’ escapo sense pagar ni cafè ni copa ni puro i me’ n torno a la cova del bosc amb els ratpenats i les estalactites i les salamandres...Fins que dono la volta i hi torno: Prenc nits prenyades de veus, etcètera. ( La vida és rodona. La vida és un plat.)

griFOLL
01.06.13

casserrespoblepoema

jueves, 30 de mayo de 2013

RES




L’ ombra ho infla, enganya, ho distorsiona. En són fets els records que fitxen cada dia amenaçats d’ oblit quan no s’ estenen a prendre-la. Que no s’ aturi, profunda ens pobli de formes les fulles. Que digui la falda enfilant-se, tombant , delirant de primavera, i la guerra dels pol·lens que embriaguen les sangs circulant ; que cavalquem rebels desancorant les mil trinxeres que ens hem fet al fetge d’ acollonits a l’ hivern dels hiverns sota el glaç gruixut on vam posar en conserva els instints d’ una joventut més veloç i salvatge que l’ oli. Una taca. Que hi fotem patinada, i (no) anem a parar, fins que s’ estimbi l’ alè contra el pany, fora pany, ja som dins i que tampoc hi falti el ritme rodat de l’ argila fent-se amb les aigües, mans i mànigues pastifes ran, què ran? follia endintre que és molt gran! ni pedres on teníem ungles, ni l’ espera aquella que és feta d’ espines llarguíssimes -ara, pro, perquè siguin clavades als cors musculats i gegants que propaguen meteors de poder ( sense cap mena de poder) poderosíssimament malèvols, carregats de metralla de luxe als caps dels pardals, de les lluernes, de la canalla. Pertot! I que, havent-hi tantes ombres, només una llum? on son? I ells, els Altres, entestats que amb telescopis, microscopis i altres opis de farmàcia ( i no) ens diran qui, com, quan, què i més perquès. I els de més aquí, amb morals restretes, morenetes, muralletes, religions i demès etes de caverna, què, si us plau, no? sang i déus que en ploren i banderes tan xopes que ja no s’ alcen per més del revés que es posi el món. I, d’ oca a oca, mort l’ aneguet? ( ningú coneixerà l’ aneguet. Les oques n’ amagaran el cadàver... I no, no em sé cap conte nou. )
Pro ( segueixo) que, ni que no ens toquem, ho fem. I que, ni que no fem l’ amor, el fem. I que sapiguem que, pel mirall, nosaltres som ell. I que existeixin moltes realitats i dimensions noves per a sempre, que s’ hi pugui continuar accedint. Que no s’ acabi la poesia, ( cap problema: caldria pau interior i exterior). I que, posats a descalçar aquesta oració que havia de ser un turbant, me’ l posi i sigui algú, tu, jo, aquella, aquell o qualsevol que passava per aquí i ... Prou. Només és una insolació nocturna. Demà no sempre serà un altre dia, és per dir, com tot.


griFOLL
30.05.13.

casserrespoblepoema

sábado, 18 de mayo de 2013

ANIVERSARI




Pel meu aniversari
jo et vull regalar un anti-vestit.

griFOLL
18.5.13
casserrespoblepoema

viernes, 17 de mayo de 2013

SEMPRE ENS QUEDARÀ JOLIVUT




la felicitat mai viu a casa,
sempre és la veïna
de dalt, de baix,
del davant, del costat.

griFOLL
17.5.13
casserrespoblepoema

viernes, 10 de mayo de 2013

per amagar







No sé si de veres invoco humilitats
potser només són disfresses per amagar l’ egoisme
i com un petit xaman cregut o mancat de creences
invento rituals que em distreguin de l’ Home del Sac.

griFOLL
10.5.13
casserrespoblepoema

jueves, 9 de mayo de 2013

d' estacions





Al nen nerviós un feix d’ ungles li va fer mal de panxa
i a la bellesa li van caure els braços. L ’ hivern ferit va ser això,
senzill d’ entendre com una bala que et passa pel cap.

griFOLL

jueves, 7 de marzo de 2013

BOMBOLLES




Parlen com una bombolla de sabó,
no esperis paraules dels morts
ni que calli la teva (de mort). Mentrestant,
si pots, viu salvatgement,
no li deixis temps al desig, mossega’ l
abans de que ho sigui, fuig de veritats
i d’ estudi: practica l’ amor.

griFOLL
8.3.13