ÀNIMES de BOSC ( treball nocturn) griFOLL

Tweet

ànimes de bosc

Tweet

sóc una mòmia

sóc una mòmia

Tinc els ossos de mòmia,

de mòmia buida que fuig de la por (que és un òxid).

Habito al jardí botànic que em surt per les conques dels ulls.

No tinc memòria ni ferment imaginatiu per construir futurs,

sols una utopia: sentir la pluja sobre la pell que no tinc.

He conegut molt bons espantaocells , però no caminen. I he seguit.

I he topat amb fantàstiques escultures, però tampoc es movien.

També hi ha pedres de molt bon veure (si tingués ulls). Camino

a les fosques, però mai m’ aturo, com la lluna.

La meva calç viu sense sant ni sent prou bon dimoni.

Jo sóc una mòmia que fins l’ arqueòleg  ignora. Sóc una simple

mòmia més en est planeta on el què més hi ha som això: mòmies.

griFOLL

7.8.11

momolandia

Tweet

PAGÈS INTERIOR ART

Tweet

RETRAT de MARIA.

El mes d' Agost és el mes de Maria, el Sant es el 15, però es considera que tot el mes es "dedicat" a ella o elles. Per això, doncs, aquest retrat:

Tweet

quan no diguem quan

QUAN NO DIGUEM QUAN

                                


Quan deixis estar el temps i siguis sols al lloc,
viuràs. Quan ja no et deixis ferir sinó és feridura d’ amor i d’ amor de veritat.
Quan no li posis dents als lladrucs de la gent: només són lladrucs, només són gent.
Quan t’emplenis el melic de pólvora i encenguis la persona,
la persona que no et crema, que t’ aviva ,quan llavors
et facis una festa amb focs d’ artifici -que no existeixen -.
Quan t’ obsessionis pels demès i tu te’ n vagis, i te’ n vagis
amb tots els problemes - a comparar sense comparar - tan xics i comuns
que et perforen. Quan siguis de tothom i de totes les coses
i el teu nom els sigui tots i cap i del revés tampoc i també.
Quan el silenci mori de fer-li preguntes a tot, i després, quan
se n’ engendrin més. Són com bolets. Quan aprenguis a mentir-te
amb alegries que no ho són i acabis somrient per la saviesa del Mag Falòrnies.
Quan dins i fora sigui la mateixa cosa, mes no sols per això:
que ens convidem a abraçades contra la por i la Guadanya,
que li diguem al del costat que tampoc sabem on ballem, que
no ens ho callem. Quan el teu dolor sigui el meu,
quan actuem sense actuar ni premeditar ni pensar (lluny de barrancs.)
Quan fem també “l’ humor i no la guerra” com diu el Sabina, que
també diu que es cuida. I que ja ho veus, me’ n vaig per les branques,
es que jo, bueno, només vull una cosa: que tu siguis a dalt.

griFOLL

nit al tros de planeta on dec parar (d.C.?)

Tweet

FOC, AIRE, TERRA, CERA...

Tweet

naixement

Tweet

ANA MENDIETA vídeo. griFOLL des d' arteypoesiaful

Tweet

PREPARACIÓ PINTURA VEGETAL

Tweet

a l' ANA MENDIETA

L’ any 1997 em vaig enamorar.  Va ser a primera vista. No n’ havia sentit a parlar mai ni en coneixia res de l’ "Ana" (com la cançó dels Pixies).  Jo era a Barcelona i, com sovint acostumava, vaig anar a veure si “descobria” alguna exposició interessant a la Fundació Tàpies. Si no era així, pujaria a veure els seus quadres ( de l' Antoniu!) matèrics, a perdre’ m per entre les seves meravelloses esquerdes o a remenar llibres i catàlegs.

L’ Ana es deia Mendieta. I era una retrospectiva de tota la seva obra-vida. Fotografies de les seves “intervencions”, vídeos de les seves “performances”, els seus troncs dibuixats amb pólvora, els seus treballs amb fang i amb terra i herba. Les seves fulles d’ arbre escrites amb foc, les seves fulles de quadern plenes d’ apunts, etcètera i més.

Tot allò era el que “empaitava” fer jo.  De fet, les coincidències (si és que existeixen) eren com si m’ hagués trobat a mi però en bo, sabent-ne. Saber que algú de l’ altre banda del planeta, que desgraciadament ja ha mort ( i jove com jo en aquell llavors) feia  quan tu naixies allò que sempre m’ havien dit (menys els de casa) que era raro i de boig. I  resulta que, qui sap? Potser sí. Però no estava sol. Em vaig sentir acollit. Comprès. Inspirat. Ple. Viu. M’ havia enamorat de l’ Ana Mendieta. El més curiós és que encara recordo o tinc la sensació de sentir que ella també s’ havia enamorat de mi (no sóc pas xulu jo! J. Dec ser raro o boig, però no crec en les casualitats i menys quan mil coincidències t’ assalten tant de cop que ni saps on pares. Em van dir que hauria d’ anar sortint, que ja haurien d’ haver tancat. Em vaig comprar un catàleg que és la meva bíblia. 12.000 peles! ( no existien els euros i no sé matemàtiques). Hi vaig tornar dues vegades més.

Trobar una exposició de les que et canvien la vida passa molt poques vegades, però que et trobi ella a tu sense prèviament conèixer a l’ artista?

L’ exposició era aquesta.  També veureu el catàleg que vaig contribuir a esgotar!

http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique368

griFOLL

27.7.11

casserrespoblepoema

Tweet

EL MIRALL (apunts de bosc de griFOLL)

“Els miralls roben ànimes”, “si es trenquen, porten mala sort”, “hi apareixen fantasmes”, etc.  Hi ha mitologies i filosofades i literatura, llegendes populars, poetes, bruixes i alquimistes a dins (...)  d’ aquí, que els “reflexes” , allò que “ens descobreix” una realitat que no ho és però consta com a tal, i consta dins l’ inconscient col·lectiu, ens impacta terriblement. Tots els mamífers continuen actuant igual davant allò que “ens imita” (...) Allò que reconeixem com “la nostra imatge” o la del “nostre bessó”.

Els miralls doncs, no són “artefactes moderns” que “desentonen” en la natura. Són reflexes: la primera lluna la primera nit reflectint-se al primer oceà el dia abans de la primera cèl·lula inaugurant la vida ja era emmirallada (...) sols anant pels camins “originaris” podem aprendre , descobrir, (re)descobrir-nos.

Amb els miralls faig d’ arqueòleg que no cerca esquelets.

Pels camins primigenis, anant-hi, a descobrir-nos per rectificar, o si més no, per aturar l’ error (...) Els jocs infantils, els parcs d’ atraccions, la fotografia, la pel·lícula. El “mirall” és constant. Els gossos, els gats, els micos del zoo s’ esveren davant d’ un mirall.

El mirall qüestiona la “realitat”. Quan no mirem al mirall, què hi passa? (...) El mirall és mirall perquè reflecteix alguna cosa. Sense “la cosa” no és. (Borges, Carroll, L.M.Panero...)

Descobreixo això investigant amb miralls. Jo no els vaig anar a buscar, van venir ells. Jo només sóc el llapis entre el dibuix i el dibuixant.

més vídeos mirallescs:     http://www.youtube.com/watch?v=-p1pCuijsO8

                                          http://www.youtube.com/watch?v=ZDsFkO4e1D0

i una edició "HYPNOS": http://www.youtube.com/watch?v=ypK2S5LbRQo

griFOLL

juliol de l' onze

casserrespoblepoema

Tweet

Saber això em fa sentir bé:

El dolor no ha vingut a combatre.
La por no ha vingut a quedar-se.
L’ alegria l’ has d’ anar a buscar tu.

El poema no ha vingut a competir.
El poeta ha vingut a compartir.
La poesia l’ hem d’ anar a buscar per separat.

Les paraules diuen coses.
Els ulls, les somien.
Tot és tan minúscul que per poc no existim.



griFOLL
22.07.11
casserrespoblepoema



Tweet

DYLAN GINSBERG i griFOLL subterrani no-estic blues

http://www.youtube.com/watch?v=d_ujAXxNxU0 DYLAN GINSBERG i griFOLL subterrani no-estic blues

Tweet

riu de trossos de cel trencats

EXTRATERRESTRE a CASSERRES!!!!! (inqüestionable)

COR

...seràs la por d' ésser un arbre entre tants arbres...

UN HOMENATGE i NOU (mil) PREGUNTES. (aquí no hi ha quadres)

"HURRICANE" és un homenatge al BOB DYLAN.

l' ésser humà no canvia, sempre estarà d' actualitat

aquesta cançó, l' "HURRICANE" :

http://www.youtube.com/watch?v=ondacHOPcg8

D' AQUÍ EN AVALL SÓN TOT INTERROGANTS

(cliqueu-hi a sobre per a fer-los grans ;)

menys és més?

 minimalista-animalista?

Què en sap el "Vicenç" del "Van Gogh"?

Si tingues ulls, podria viure quan

se' l mengés l' "artista" més gran del món?

Si visques, pintaria? Podria? I què pintaria?

i ???????????????????????????????????????

qui si no ell va inventar l' "artista",

o almenys un tipus d' "artista"?

L' "art" actual què li deu? Tot?

l' "art", per "parlar" d' "art" trobeu estrany que s' hi pixi?

retorna l' "obra artística" al "simple objecte"?

l' "artista" ha de parlar d' "art"?

( o pot jugar???)

SAMO? L' "artista urbà amb copyright" que va conèixer l' Andy Warhol

fent pots de sopa de tomàquet i marylins i coca-coles de tots els colors, sabia qui era Basquiat?

Reia? Plorava? Morir als vint-i-set anys el fa mite? El color de la pell, potser?

?, ?, ?, ?, ?,?....

Pop-art? Land-art? Urban-art? Taxidermy-art? Exprequè?

Acaba amb "art"? Modes? I els dibuixos dels nens

perquè mai són "art", si ho són sempre?

Has sentit a parlar del Junkie-art? Que ets un urban-explorer?

I del trash-art? I del recycled-art combinat amb el revolution-art?

Perquè seguim parlant d' "abstracció" visual si no en sabem?

Ens afecten l' estat d' ànim els colors? L' "art" és teràpia? Queixa?

Bellesa? Competició? Inversió? Poesia? Supervivència?

( "cada obra d' art és un assassinat que no hem comès" deia l' Ana Mendieta:

http://www.youtube.com/watch?v=VgaLCZvLI_w&feature=fvsr )

què medeixes? què mediu? amb què comercieu? qui sou? què feu?

kill your idols?

però no anavem a xisclar? a saltar? a sentir? a dialogar? a compartir? a ser més persones?

encara pot ser? tornar a Altamira? pot ser?

copiem els drets humans? patentem l' amor? Sabeu de res per etiquetar? no descobert, cert?

per què creus que l' he fet rimar? penses en això? s' ha de pensar l' "art" o s' ha de sentir? Tot? Res? És? Encara som a l' época en què es parla de "materials"? De maneres d' "obrar"?

El ramat encara segueix al ramat?

els interrogants segueixen aquí:

http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2011/07/picasso-i-no.html

griFOLL

juny-juliol de l' 11

casserres poble-poema

a disfrutART!!!

GELATS de TEMPORADA!!!!

gelat de fulles de figuera borda:

gelat de cendrer.

gelat vegetarià.

gelat de pa amb tomàquet,  sal i oli.

gelat de pipes de girasol caducades amb cendres.

gelat de pernil salat, tomaquet i oli.

                 gelat de fulles d' arbust desconegut.

NOUS DE TEMPORADA:

BON PROFIT!!!!

RETRAT DE L' ARTISTA ADOLESCENT

L’ ALTRA TINTA

“nua com una pàgina per encetar”

Sylvia Plath

L’ ALTRA TINTA

Heus aquí l’ invent de l’ aigua. De l’ aigua que et parlarà

quan aprenguis a escoltar i

deixis de ser impermeable, paraigües o refugi

on et refugies de tu i

no pas del món. El món ,heu-lo aquí

però i tu? nua com una pàgina per encetar.

Fes, comença a moure els llapis sense cap

ni cap intenció. Vermells  de sang, blaus

per tot arreu de barallar-te amb tu, marrons

de fang i escorça:  t’escrostones, pell de colobra;

verd dels amfibis que t’ amfibien l’ ànima,

grocs de la putrefacció de bilis que t’ empasses.

Enceta’ t. De primer cou, crema, dol, sagna i emmerda. Després

besa’ t als ulls i reclama’ t. No hi ha mitges tintes: ploma o no ploma?

I la suques:

Heus aquí l’ invent de l’ aigua. De l’ aigua que et parlarà

quan aprenguis a escoltar .

                  http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2007/09/en-blanc-video-de-j-grifoll.html

grifoll

29.06.11
casserrespoblepoema

creació de l' arc de st. martí

Creació de l' arc de st.martí per grifoll. Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, així apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindú...)Els budistes anomenen Arc de Sant Martí a l'estadi mental previ al nirvana, simbolitzant l'alegria suprema (per la reunió de tots els colors).

LÀTEX (les mans són per tocar)

hòsties de bosc, vídeopoema de grifoll

efervescent

alces silencis fins que lladren

no sé si et fas bosc o el bosc es fa tu

tot el que està per sota de l’ amor no compta

dono voltes pel teu cos

el faig aquí

dins de tu hi ha un lloc per a trobar-nos

baixo pels cabells i et salto al got

grifoll

nitdesantjoandel’onnze
casserrespoblepoema

I love you

un dibuix per a Freud

Tres .Dos .U...Inicialitzant

S’ ha acabat! Començo. Fins ara assajava.

He passat per tres inferns i he caigut en dos paradisos.

No sóc l’ il·lús que t’ il·lusiona, t’ ho dic.

Jo venia amb amor. No duia res més. Mes

me l’ entorno a endur. I me l’ enduc valent.

Humil, però ferm. Tendre, però viscut. Més viu.

L’ amor que he après ha estat saber que jo no vull ser com tu.

Aspirem a tombes diferents. Molt diferents.

Tot són maneres de desaparèixer i la meva mascara

és no dur-ne. No en sé. I ho he provat, però em cauen,

se’ m trenquen, les perdo. No em van bé.

(Constin en acta varies visites a Venècia.)

Sempre he procurat donar el millor que en mi he trobat.

Fins avui t’ admirava i tu deies que a mi.

M’ emporto la meravella, i la tristesa més fonda

clavada al costat de les altres. Sagnant.

Sagnant i sol. El teu titella s’ ha tallat

les cordes. Fins ara assajava, però s’ ha acabat.

No sóc l’ il·lús que t’ il·lusiona. S’ obre el teló

i començo: Si no cuides allò que et sents teu,

descobreixes que res et pertany. Són coses que passen

que no sé si mai acaben de passar. Ho volies trist? Dues tasses.

No, jo no vull res, gràcies. Ho tinc tot per començar.

grifoll

17.06.11

poblepoema