SÓC

Sóc qui sóc,

no qui vull ser,

no qui vols que sigui,

no qui se suposa que he de ser. 

No, ja no lluitaré en contra de mi,

contra cap part de mi.

Ja no em seré infidel.

No negaré mai més la vida.

Em lliuro a ella.

M’ allibero.

Em comprometo a ser.

Seguim.

Josep Grifoll

L' ORGULL ÉS INÚTIL

M’ he barallat amb la pau perquè em proclamaven la guerra. N’ era la trampa. M’ he escapat de la trampa perquè em barallava amb l’ error del trampós i no n’ érem culpables. M’ he endut la culpa a les muntanyes. Només entrar al bosc la culpa ha deixat d’ existir. Jo també. M’ he fet tu, m’ he fet l’ altre, m’ he fet tothom i només sento cors. Els cors sonen més alt que les bombes. L’ amor sona més alt que l’ odi. La por no és lo contrari de l’ amor, la por és un requisit per a la valentia. La valentia és humil. L’ orgull és inútil.

Josep Grifoll

DESPERTA

T’ hi veus quan mires més enllà del que et dius des de tu dient-te què veus i t’ ho saltes, quan fas un forat a la llum i t’ encertes en cec els vertígens. Llavors no hi ha fons, no hi ha absència. Dóna a la vida. Hi és tot menys això que et penses que veus quan t’ ho mires com t’ han ensenyat a no veure-hi.

Josep Grifoll

POSTREVOLUCIÓ

Aquí m’ enfonso, dins la terra d’olor de mare a cantar la vostra follia per irrompre la història dels ulls arrencats i les boques cosides. Seguidament sortiré dessobre un tronc enllà i seré el pal quan camina, la bandera és invisible, com l’ amor i les idees i el futur: no hi ha impossible – ja no es tracta de girar la truita, hem confirmat que els ous eren podrits d’ entrada, no? doncs això és que la imaginació té nous menús. Exemple: podríem anar a collir magranes, belladona i mandarines i fer una macedònia al·lucinant, com una postrevolució mai vista ni sentida pels sentits, que en són milers. Seria un regal pels nous deixa’ ls -hi tot per estrenar. Que no ho veieu que ara ja neixen ensenyats, que són ells que ens en vénen a ensenyar a nosaltres i no viceversa? mira’ ls, osti, que no volen truita, volen un gelat de llibertat amb xocolata, setze boles de pistatxo i ser germans.

Josep Grifoll

SABER SAGNAR

Omplim-nos de llavors els talls.

Vida és omplir-se de llavors els talls.

La primavera sempre torna.

Els morts no sagnen mai. 

Josep Grifoll