L’ estructura:
nocturna.
Nosaltres: bar
que bar que bar que tomba la bar-
ca-minàvem rient esses.
Oh! Paradís del pixum!
Vodka amb gust d’
escapar-se sense pagar, vodka
anti-vodka.
Caldran més alka-seltzers dels que hi ha
en tot el país,
vas dir. Qui’ ns va voler salvar amb
una no-ratlla que
eren corbes de polvus talcu amb safrà?
Un que’ra molt
prim i corria per allà ensenyant el melic.
Tots re-perduts, mal-guanyats.
Toc de queda? Tot s’ acaba
va escopir la
matinada. Fugim! Fugim del món dels homes!
que es lleven com
gallitus, no ens hi volen ni en saben: volar
ja ni ho volen. Fugim, que ve la hipocresia a esmorzar cucs,
la reialesa
encorbatada de l’ escany(ar-se) escanyant (:) corcs!
Fugim tu i jo i
la nostra meravella etílica; pilla ampolles pillu pirem
que sé d’ un lloc
en-lloc amb vistes dobles al no-temps; amb patinet
no trobarem els
mossos ( prô el que importa és quell’ s no ‘ns
trobin a
nosaltres). Ens vam estavellar vint-i-vuit vegades i prou.
Era a prop. Un
turó llengut que estripava núvols baixos
amb esplenadeta i
cotxe al mig abandonat d’ anys, verd,
rovell, trist,
sol.
Asseguts a sobre,
cataclinc’ s i riures per pujar: Aire net.
Caldrà fumar. Fenoll
per esmorzar. Molt fum! la Vida
làctica galàctica
senyals d’ indies cicatrius al cosmos dib-
uix uixos uix uix
l’ ham de sant martí no hi era prô el vam fer;
i l’ amor sense
follar, també.
Vam fer l’ amor
plorant.
Vam fer plorar l’
amor.
I ens vam fer
grans, Amor.
I també l’ amor
va créixer, Amor.
Conduïa Rilke.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario