Mira, que t’ he
fet una postal.
Ha estat la nit
del dia més estrany, per això hi ha aquest paisatge al dors,
és que me les he
vist amb el desig. I tu tan lluny, i tan endins...
Això que semblen
arbres, sí, però haurien de ser més prims o no tan arbres;
el vent que els
mou, jo prou l’ he dibuixat, però és que no es veu. El vent d’ aquí
te vergonya. I que
aquestes taques de dalt semblin núvols o fum hi fa el mateix,
tu sobretot fixa’
t que a baix, al mig, hi ha una fulla amb un escrit:
doncs és això. El
què hi diu...
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario