Seguidores

jueves, 26 de septiembre de 2013

DRETS I DEURE

Esperar la transparència, veure’ ns de totes
a totes. Que no calgués dir, que no hi ‘gues judici.
Que les paraules no pretenguessin comunicar,
que fossin per embellir, i que ho fessin.
Faríem l’ amor a les biblioteques,
ens diríem prospectes, recitaríem estadístiques,
ciències administratives, polítiques de pa pintat a l’ oli...
Diríem “bon cor” o “ la forma que tens d’ inclinar els peus
quan t’ estires cap per avall em fa voler ser una serpentina
que en penja”, coses així, però ben dites, sabent-ne...
Seria una manera de posar les llengües al seu lloc: dins
la boca de l’ altre. I la revolta seria un aquelarre.
I la vergonya seria una vergonya. I l’ alegria seria un dret
i l’ únic deure.


griFOLL

No hay comentarios: