Esperar la
transparència, veure’ ns de totes
a totes. Que no
calgués dir, que no hi ‘gues judici.
Que les paraules
no pretenguessin comunicar,
que fossin per embellir,
i que ho fessin.
Faríem l’ amor a
les biblioteques,
ens diríem
prospectes, recitaríem estadístiques,
ciències
administratives, polítiques de pa pintat a l’ oli...
Diríem “bon cor”
o “ la forma que tens d’ inclinar els peus
quan t’ estires
cap per avall em fa voler ser una serpentina
que en penja”, coses
així, però ben dites, sabent-ne...
Seria una manera
de posar les llengües al seu lloc: dins
la boca de l’
altre. I la revolta seria un aquelarre.
I la vergonya
seria una vergonya. I l’ alegria seria un dret
i l’ únic deure.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario