Ens desertarem
aquesta sí que sí
matins amunt vessats
de nits endins
fugirem lleus fent
pols amb llum d’ aigües
que trencarem per
la finestra a mil balcons
hi haurà carrers
gent gats pardals i cases
boscos més enllà
hi serem nosaltres
com pujant per
una escala que es desplega
a dalt amb el poema
als llavis de l’ esquena
a punt de dir-se
que és quan pesa
i s’ obrirà la
pluja i seran vins tebis d’ un déu
fet vinya i
venturer que li va caldre parra
peus teia de
roures temps en pausa densa
que no pensa
reposant fins tornar a fer-la
i en beurem fins
conquerir-nos folls
fent rius de pell
i pèls amb mans i sexes
recorrent-la pels
miralls picats
que mai seran
canviats moguts tocats
llavors caurà la
casa amb ells a dins
amb tots els morts
emmirallats a dins
narcisos del més ‘llà
sota les runes
i nosaltres sobre
fi per sí per no
i per que ens ho
canta la cançó ens desertarem
ben d’ encertar i
direm que no
que no que no i
que no.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario