(jo, a
la meva: T’ estimo ∞)
( i a
totes les formes de ser-ne)
Cops d’ ales d’ aucells estranys lluny sobre el glaç desperten al món...I
tu ho sents.
Boreals acrobàtiques t’ acaronen els núvols que et fan dir l’ alè, el
primer alè...I tu respires.
Et baixa pel nom l’ existència més bèstia, se t’ obren els dits amb les
fruites...En beus.
Res no t’ és aspre. Et beneeixi la terra i a dins triïs tu l’ estació i
quines febres... ets Tu.
Tu que ets la primera, tu
que has après a ser feble, mostra’ ns Mare la humilitat que no es blega,
l’ Amor, tu que el saps.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario