NIU

Tinc la lluna que m’ abriga

a les muntanyes, sóc un pes que penja

entre dues valls, les fulles em fan pessigolles

i no ho sap ningú; a la tardor

la vida es cansa i mai descansa, aquí

on la terra, on l’ aigua que s’ empassa

inventa fonts, m’ hi faré un niu

i no ho sabrà ningú; m’ hi tancaré cent anys

i dormiré fins les arrels

més dures de cavar.

griFOLL