Seguidores

jueves, 26 de septiembre de 2013

L’ HIKIKOMORI

D’ aquest paratge inventat, un racó
on ja hem estat. Tu, criatura d’ ànima
anciana, eixam de fesomies infinites, dir-te,
convocar-te fins ahir,
invocar-te a l’ interior per dir-ho junts, per trencar el vers i aigües
i trobar, no el poema, la poesia. Dic massa, ja ho sé, pots jutjar-me,
jo no en sé. Aquesta vegada diu massa, diràs... I jo no em justificaré
mai més. Prossegueixo: Tu, deia, dèria, sí, plural i singular, deshabitada
i no, boca d’ ànimes que bufen l’ aire càlid que reclama el cos, tronc
de troncs, tou tronc de troncs d’ escorça humana encara; àngel nu
del mig dels camps nocturns de l’ ànsia que devores llamps, àngel viu
o mirall clavat dins el somni, quan tots, jo ja sóc l’ altre després de mi...
Tu, centre minat de sensacions. Aquell que va fer un poema d’ amor
i el va fer, ni estimant-te com un nen molt vell podria fer-te un vers, mig
tall de tu, tallant-lo a ell i fet rodanxes, que ni d’ acompanyament. Tu,
( jutgeu-me, però quins?) jo sé que llepes la pàgina i apareix el poema,
i ho sé per què ho veig. Tu, jo no faig res. Mai he fet res. Observar.
I és molt. Observar-te. Tu, filia entre les filies, dansa bruixera
aquí on les costelles ressonen, somni adolescent primer d’ enamorar-se
i sentir que tot desapareix al veure’ t un instant, aquell instant
que havies esperat una eternitat de tres dies menjant-te les ungles,
tornant tard a casa, voltant sol fins els racons més foscos de l’ univers
a masturbar-te d’ amagat de déu, gravant cors torts
de nervis als rajols de les voreres, sense dormir, somiant.
Somiant-te i sí! L’ instant ha estat...I volta
a començar: Tu, criatura d’ ànima anciana, com dir-t’ ho diferent
si no és fent-te saber que Tu ets el meu fons de pantalla
i jo l’ hikikomori.


griFOLL

No hay comentarios: