Seguidores

lunes, 2 de septiembre de 2013

SEMPRE HI HA UN PRÔ



Ran de nit, dins l’ absoluta partida de sol,
alguns n’ engendràvem de nous. Era ahir
quan, bulliciosos, hi ‘navem pel dret. Ni el
témer existia ni hi ‘via cap marge o senyal.
Petits fregaments d’ aigua dolça, tres o un
xerrar de grills fóra que feien les hores, i
‘naltrus nedant a les fosques, nedant-nos
per sota dels mobles inflats d’ humitat,
perdent les costelles, trobant-nos les fams...
prô va arribar el temps del fems i patam:
sense preàmbuls.



griFOLL

No hay comentarios: