Hi ha una cuixa
asseguda al banc de la plaça, sola,
sense persona. Vol
plorar i no sap per on. Molt sola.
I ara perd la
sabata, i ara té picor i un escarabat
li fa pessigolles.
Vol cridar o xisclar, però
tampoc sap com. Li
diuen la Pota i està enamorada
d’ un gos que
cada vespre se li pixa al damunt,
no té més
contacte amb cap ésser viu, aquest
li és càlid, fins
i tot afectuós. Si algun dia aprèn
a lladrar amb les
ungles li dirà que l’ estima.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario