És cert i tampoc ara que ho dius sense dir-ho
que no és pas d’ ara, la mort és una mantis religiosa,
no hi ha medalla. Com el temps del rellotge és de fusta,
vaguem, brevíssims fins el corc que aviat despertarem.
Però no, que ens descomptin. Que no hi comptin amb nosaltres.
O és menys cert ara que ho dius dient-ho d’ ara mateix, la mort no hi és
i la fusta és als boscos cruixint vida amunt i nosaltres de carn
els viatjants imminents ?
grifoll
28.01.12casserrespoblepoema
Twittear
2 comentarios:
Si el corc es desperta, que trobi fusta, que valgui la pena ser rosegat.
I què maco ets!! :*****
Tu si que ets maca!!! ******
Publicar un comentario