Seguidores

martes, 17 de enero de 2012

escric una parpella


toca terra amb les mans, seca, com si l’ espolsés,

no sé qui és, m’ agrada. a vegades em mira tant

que m’ hipnotitza. d’ altres només m’ hipnotitza

mentre escolto com dorm o vull olorar- li la vida.



grifoll
17.1.12
casserrespoblepoema

2 comentarios:

cantireta dijo...

És circ, una parpella,
per on les ombres de la vida
a desgrat hi van jugant.

Te la prenc, te la dedico, t'estimo!

grifoll - comunicat important dijo...

:))))