sóc una closca
trenca’ m
Si no fos per tu, què en seria de tu?
Sense tot això que has rascat en la solitud dels mots
rere un crit de nits que et devora abismal,
sense la follia que t’ has inventat d’ amagat
dalt l’ arbre del mar on habita el pelicà
amb el bec clavat al pit i la fondària de tu?
Si no fos per tu, tu qui series?
Sense haver-li donat lloc al teu dolor?
Sense haver-te donat temps? Temps.
Temps perquè no corre pressa, que
res mor ni viu tampoc , mes sempre volta tot
i tu t’ hi enfiles i li claves una punta al nus.
Si no fos per tu, que t’ has dit puc, i no has pogut
i te n’ has anat a per una altra, tu que saps
que si no hagués estat per tu,
només series la part que no estimes de tu.
Quantes vegades la parpella meva
vol ser al melic teu.
grifoll
29-30 del 04 de l’ 11
No hay comentarios:
Publicar un comentario