CARPA-DIGUE' M

Truquen:

CARPA-DIGUE'M

Submergida, s’ ofèn la farsa del despresent,


n’ augmenta el registre d’esbandides:


sols l’ instant al pou dels dits


empassant-se sense discreció tots els colors,


deixant el mapa en blanc com una eternitat


intacta, a punt. I corrompre el laberint dels rendits


fent una xauxa a la reixa. Raptar l’ aroma i que s’ aixequi


una tempesta al paladar, que la bava ens caigui, que


no s’ assequi la sorpresa que no consta al guió,


que ni el guió mateix no consta al guió


del present dels tots aquí presents, que


- el present no s’ acaba mai, no pot constar-


muda i muda doblement, directe avall


i tira amunt que fa baixada: ni neix ni mor,


no hi és a temps. És, no dóna per a més què per a tot,


de ser-hi a per totes. Ara, no hi tenen cabuda les presses,


amb presses se’ n fuig i tot s’ entrebanca i ni som


ni ens deixem ser. La realitat s’ amaga rere


la realitat.

griFOLL

12.04.11

casserrespoblepoema