CRIT FINS DRAC

CRIT FINS DRAC

 

tot s’ hi cola per les cantonades al meu nas de gos color fugitiu i l’ aroma que ve de molt lluny és un instant que perfora deserts de sorra fina i a la vegada pedrega sempre glaçons d’ un Zeus embriac i algú fred i gris i molsut passa portant un paraigua que és tot de forats i ferros i els paraigües treuen ulls –des de petit ho sé des de molt petit de quan encara no plovia- no sé com seria el què no va ser no va ser ni que sigui on s’ és quan tornant s’ hi camufla tot fet de pedres amb boixos fenàs i els pagesos amb destrals i cotxes rovellats i el escurçons esmolats i mig infern de dimonis armats i la veu: vés vés diu ‘neu ‘neu ‘neu endavant que us ve tot darrera a mi m’ agrada aquí tan aquí amb tu quan dius que no ho dius i pren sentit el sense sentit l’ absurd esquizofrènic la depressió glacial a les entranyes un iceberg que espetego amb les dents que és dolent com un tall un flaix se m’ endu pels camps a fer de granota de gripau de foll d’ una fruita que s’ obre i fa cloc i en surt una animeta boja que despentina tot el bosc i vinc tan de pressa que s’ aparten els arbres i desprès els horitzons i fins que tot és llis com una manera de venir a regalar-te aquest veloç instant de lluita amb les imatges que assalten la ment a la velocitat d’ una tempesta mai imaginada fins que surt el sol i llavors ja som el drac que reposa a la pedra

griFOLL

5.5.11

casserrespoblepoema