El metge li ha dit al meu cervell que em digui que tinc dolor. El metge li ha dit al meu cervell que em digui que el dolor es intens, i que té un nom que surt als llibres més importants que publiquen ara als estats units. El metge li ha dit al meu cervell que recordi constantment que està parlant amb un ésser de bata blanca que ho pot tot. El metge li ha dit al meu cervell quins són els símptomes que el cos ha de sentir. De cop i de volta, el metge s’ ha mort al meu davant sense avisar. He sortit per dir-ho i li han dit al meu cervell que em digués que em trobava molt afectat, que no em mogués, que m’ estirés, que respirés. Ha vingut un psicòleg a dir-li al meu cervell que tenia un atac de nervis, però que aguantés que ja arribava el psiquiatre. Ha aparegut un senyor esverat amb una xeringa als dits apuntant-me. Li han dit al meu cervell que calia lligar-me perquè havia enfollit i no trobarien la vena quan comencés a espernegar. Lligat i punxat de peus a cap, se m’ han endut a l’ hospital. Quan m’ he despertat, han passat deu metges a dir-li al meu cervell, que sí n’ era capaç, em comuniqués que em trobava tancat al manicomi per boig i per intent d’ homicidi, que no provés de fer res, que a fora hi havia la policia.
griFOLL
13.04.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario