teu

.


Y sentir que no estamos muertos...

Platero y tú



Tira pels esbarzers o per les ortigues, la qüestió és arribar a l’ aigua.
Quan la guaiti’ s, salta. -Va dir la granota.

Un vaixell de paper aparcat a la vora del riu

diu: Sóc un joc. M’ han fet uns nens

un tros més amunt. Fan cartes d’ amor

i les envien així. Per això són cartes

d’ amor. Les que han d’ arribar, arriben. I

arriben quan han d’ arribar.

Aquesta és per a tu:

Ja baixa la tarda, la tarda ondulant

a trobar-te. Tripulada per cent i una cuques

de llum, t’ arribarà dansant pels salts

que l’ arquitectura del somni et descalça.

Escrit amb ploma de peix que no es troba

la cua i amb aigua de mora, o dit molt

fluixet entrant navegant-te a l’ oïda

a alterar tots els porus que et xucla

la lluna del poema.

( P.S: sols reben cartes d’ amor

les persones que el són.)

I diu la llegenda que cada vegada

que algú rep una carta d’ amor

d’ un dels nens de la muntanya (màgica)

neixen sis alegries al cel.

Sis d’ infinites.

 

grifoll

30-01-04-05-2011

casserrespoblepoema