Que amb rocs xafem canons de trompetes
fins que s’ embussi la mort?
És en aquest batec ferit que t’ esborra
la dimensió del jonc fresc on t’ hi creix la curació:
vegetal borratxo d’ aigües de iode
que se t’ enfila per la cuixa, puja,
t’ entra per una orella i no et surt per l’ altra.
grifoll
1.5.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario