sensació d’ estomac esparracat
tornada a les terres de sofre, l’ olor del sol,
sol·licites. Però tanques totes les portes amb barrots,
t’ empasses pels (p)anys que no van
i
un anhel imperial et devora, un desig que no et deixa
viure. Escoltes els rellotges, els ressegueixes amb la vista,
t’ enamores dels apocalipsis o els lladrucs et fan angúnia.
Llavors
perds el cor dins la brúixola:
restes fetge.
grifoll
29.05.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario