PROPOSICIÓ GÀRGARA

D’ aigua, d’ aigua seca o mullada,

d’ aigua alta brillant fent tot de veus

pels terrats i per les copes dels arbres.

Una espessor de nostàlgies descalces,

d’ aigua dins una cullera en la penombra

i també de“la aguja del agua” del Lorca

reflectint-se en ella i pel plor de les anemones

al llit, desembocant sota el coixí. D’ aigua

de flors petites que es dobleguen

perquè pesa, no la gota, pesa terrible

l’ epidèmia d’estàtues que ja no la senten.

L’ aigua. Definitivament. D’ aigua infinita

que s’ empassa tots els paisatges,

d’ aigua que és dins el teu cove esquitxant,

que ens caldrà, la meva del nom que ara és plor

com en tot naixement. Plor viu. Mira:

Els dits tenyits de lluna, la pell de ventre.

D’ aigua del ventre trencada, d’ aigua seca o mullada,

de pluja ancestre acumulada, d’ amor

fet d’ aigua de núvol que veurà el peix

dins els teus ulls. I el Lorca, a l’ atzar, que se sàpiga

que“ la sexta luna huyó torrente arriba”. D’ aigua.

D’ aigua. Incomparable. Sense disfressa.

Nosaltres. Nosaltres fent el diluvi universal, dansant-hi

amb les nafres obertes, amb les boques obertes,

 paraigües  al riu. Riu rient d’ aigua. D’ aigua

que coneix el sud del bassal i el riu del gripau.

D’ aigua que no guarda la roba.

¿Anem amb vaixell de paper de fumar

fins el fondo absolut de l’ oceà i

ens hi fem una sala d’ estar?

Sempre ens restarà la superfície.

Tu i jo ja som aigua dins l’ aigua mateixa de l’ aigua de l’ altra.

D’ aigua. Bufo?

Baixa la neu desfeta de ninots.

Rieres de botons, rierols de pastanagues.

No són coses que calguin ser enteses.

Res cal ser entès. Explica’ m d’una salamandra

que s’ ha saltat una branca en vermell.

Fem gàrgares en petit? T’ agradaria fer gàrgares

amb mi? A mi, molt.

grifoll

14.03.11

casserrespoblepoema