M’ aniquila la pausa , viure en blanc
amb la fulla al davant, m’ aniquila.
Amb la fulla, amb la tela, amb la branca
als dits i posseït per la immobilitat.
Algú s’ està morint dins meu. O sigui
que algú està a punt de néixer dins meu.
Serà llop. Només li veig els ulls. Ulls de llop.
No tinc por del llop. Temo per l’ encontre
del llop amb la fulla, amb la tela, amb la branca...
I per l’ encontre del llop amb el llop.
grifoll
13.05.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario