RASCA
una au va trencar la nit
i una ploma deixà els silencis
silenciar
en repòs...
-dins teu s’ hi regiren segles sencers-
tots els escurçons explotaran
demà a dos quarts de sis en punt
tots fets de foc dalt l’ espelma de l’ alba
mil per mil camins dient la cera
i
tastar-la
la fressa de ser-hi
esgarrif sens final
la baba de hiena
la febre ancestral
i jo
que també hi vinc
amb tu
a rascar-hi
si ho vols
si m’ hi vols
a fer pols
pels corriols
infinits
de
l’ amor
grifoll
04.04.2011
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario