Baixa la música
que no m’ hi veig ,
aparta el mot-
o-cicle i merda!
La Parca. Xafa-la,
xafa a la Parca i
aparca. Per si de cas,
torna-hi. A xafar-la, dic.
I ara, puja la música i a-
puja al vol, Um!
Aquí dalt, a la vida, ale-
vina, amateur,d’ a-
prendre’ n. Tots
la ballem, la ball-
ella que és com
xafar-hi raïm, la ball-
ell, que és com pot i
tort; mes no
(,) tot és merda:
Xafa-la. Morta la Mort, a-
Parcada la vida, per cada
avi i tants, suma zero. Em-
patats? No gràcies, no volem
res. L’ avi i el vi de la casa ja els
portem de la nostra.
Estem servits. Agraïts, reservits,
de segona mà o terç-
era malaltia. Vaja, que finalment
no som ni vius ni morts,
sinó nosaltres.
Ara, allà, on vulguis,
quan diguis. Tanca
els ulls, obre les vistes
i tria. Qui ho havia de dir?
Doncs
els folls ho havíem de dir,
quan a vegades fem veure
que no ho som ( o era al revés?)
i se‘ns creuen pel carrer o per les creu
eres o per llocs més estrets
que un pas de camí de fer fent
fila d’ indi-
u. Tot això que dic, m’ ho dicten.
dos. No sé qui.
tres. Res. quatre. Fora. cinc .Ja ho tinc. si’
s:
Que avui és el millor dia
de la teva
ni vida ni mort.
Un cafè?
griFOLL
***
***
No hay comentarios:
Publicar un comentario