PEU

.



Pero ocurre
tan pronto el corazón, y tarda tanto
la vida...
(...)
Así el dolor se sabe verdadero
en el miembro amputado...

Juan Carlos Suñen

PEU

caminava el gran peu

sobre la roca i sobre l’ herba

i travessava rius i era

ple de cargols, i de bardissa

dessota les ungles, en totes

menys a la petita, que allà hi feia

jocs de màgia mentre l’ altre tros de peu

dormia

i somiava en què l’ endemà aniria

per camins on hi hauria salamandres i

altres peus i més de tres bolets que hi

creixerien , un de roig amb trenta-vuit puntets i

dos més quatre on descansar

fins que tornés a ser l’ hora, llavors

la planta del peu seria escalfada pel sol

i aquest s’ aixecaria,

avui tocaria travessar sis muntanyes,

una era de por

i les altres en feien, però

s’ havia de fer;

el gran peu, de fet, cap peu

no és fet per a estar-se quiet,

que ja trencava pedres d’ un cop

i amb les urpes rascava

i feia túnels i

se n’ anava cap a sota terra

o foradava un núvol i amunt

amunt fins la lluna de valència o més

enllà a jugar amb els planetes

a pilota, el gran peu que va

anar creixent però mai

no va saber de quin peu calçava.

ja s’ hi feien nius de pardals

a sobre, i dessota del pont hi penjaven

rates pinyades però cada dia el gran peu

caminava i era la feina del peu,

no en tenia cap altre el gran

peu cada vegada més gran.

un dia es va fer

una sabata amb un bosc ple de molsa

però se li va clavar un roure i

se li van trencar els rius i fins que es va deixar

per sempre més d’ espardenyes, el gran peu

dels quatre dits i l’ altre joc fent màgia,

sempre el xic jugant amb herbes i llengots i

cuca-feres. al gran peu no li agradava

disfressar-se de mitjó, deia que era

una presó , que ni s’ hi veia ni es deixava veure

quan plorava o reia o perdia mitja ungla

fent una batalla salvatge amb

ell mateix, quan el gran peu

s’ entrebancava passava vergonya i

no passava res ,passava una bamba i

no passava res ,passava una serp i

no passava res, passava un borinot i

no passava res, passava un núvol que xocava amb un altre

i

plovia

i

el gran peu es rentava i netejava les esgarrinxades i

jugava amb el vent i

saltava pels bassals. el gran peu

que va fotre cossa a aquest poema i

jo ara et xuto.

t’ ha tocat.

el relleu.

grifoll

7.4.11