DERRAPADA

DERRAPADA

 

la fórmula de l’ esquelet és una taula d’ ossos

tendeix a l’ horitzó i s’ hi vincla

recobert de rialles

mastegat pel temps

reflecteix una febre antiga com de fera sàvia

recremada i banyuda que passa i diu el nom

del que la palma fent d’un mossèn corrent pel bosc

disfressat de bèstia roja amb la sotana i la mengana i la fulana

que li foten d’ hòsties fins que treu la primera

papilla del grial -collita del 72 d.c- si no si mes

‘nava a dir que la fórmula de l’ esquelet es fa d’ estar drets

cansats però a punt

perduts però enllà

trobats per fi

sols com dues pedres en una gravera

quan totes les altres pedres dormen en silenci

llavors

llavors

cal sortir dels marges del parèntesi per la finestra

blegar els barrots que es mengen la paraula

‘nar-se’ n de migranya i vomitar-se fins les tantes

no comprar consciencies ni que siguin regalades

‘nar-se’ n de la fava i fer les paus amb les entranyes

però ‘nava a dir de l’ esquelet que al moll de l’ os

hi resideix la màgia i que per això amb el temps i una banya hi ha

portadors d’ esquelets tan endurits que ni descalçant-hi

la calç i tot el fòsfor que basteixen l’ ésser-cosa-

adulta amb les idees clares que basant-se en el ramat

fa llana i pastura a pas de caiguda que cau

cacau que diu que va bé com el prozac i la cocaïna

blanca com l’ esquelet la teva camisa de calç amb midó

de llana impecable d’ ovella que va la segona

que va la tercera i amb el gos no s’ hi fixa

el gos no serà sacrificat que el gos no es sacrifica

tiraré per la dreta tombaré per l’ esquerre

saltaré per davant del pastor ( i...?)

mes de la fórmula de l’ esquelet 'nava a dir que

és dos per set o set de dos o set de set de dos en sis

i ‘nem que fugim que fotem el camp de la pedrera

de la segona i a la tercera i

ja! som fora: aquí no hi ha pes

qui ho havia de dir que fora fos tan endins?

i que només s’ hi val a jugar

que no hi ha veritat ni mentida

ni pregunta ni respostes ni partida

aquí s’ hi xiscla s’ hi xafa s’ hi nafra s’ hi posa

una llavor i creix la bellesa disparada cap al cel

i fa una derrapada i volen tot de pipes

aquí si s’ hi riu s’ hi pixa s’ hi besa s’ hi esclata s’ hi està

de collons si t’ hi fixes be

ens volien enganyar eren tots tots ells

una banda de mentiders d’ allò més repentinats

que hi ‘naven de cap -de cap però de part de tothom!-

fa cosa de veure com veuen la cosa que fan

diuen que ho saben tot i que res ens serà revelat

però el que deia jo no era pas el que origina que digui

tot això que no ho dic ho teclejo amb un pianet

del besavi de fusta (el pianet) i raja

raja com una deu ennuegada de tempestes

d’ aigua que evaporada i ploguda tan ventilada tan

clara que regala que et volia regalar aquest regalim

de versos d’ aigua oxigenada

ja

saps que couran

jo

sàpigues que bufaré com un gegant

grifoll

6.4.11

casserrespoblepoema