Un barret de cama et puja per la palla,
et faig de palangana, trenquem aigües
i parim tota la farsa enlaire: Neures,
lleis i nusos. Ordenem l’ infern, desendrecem
déus nous, saltem la tanca del poema,
ens enfondim al bosc i aquí us quedeu,
Senyors de plàstic, que per dins (us) heu assassinat l’ infant,
l’ infant que ens ha de ser, per força, la bastida original.
-Feu feu, feu per fora com aquesta mena de posat de rictus
mortuori que fa fressa sols de veure. Mes
nosaltres hem vingut a dir la vida, encara.
I encara és molt i encara cada vegada és més en cara,
encara, per això d’ aquí ja marxem, que
ens esvereu els cavalls.
grifoll
28.01.12casserrespoblepoema
Twittear
2 comentarios:
collons Grifoll! m'encanta i visca l'infern!
Aspa
És que l' infern ésd un fiestón!!! Al paradís tot són lleis contra tot el que sigui plaer!!! Investigaré el purgatori i te' n dic alguna cosa, Mestre!!
Publicar un comentario