Seré la merda que si em remenes a la muntanya,
tu sabràs. El cas és que la merda fa vida. I amb
vida es pot tot: Que la lluna ens guareixi d’ horrors,
que s’hi cagui el colom de l’ amor, que es fonguin
totes les armes del món. (Les que ho són i no ho semblen,
també). Vés i versa: Seré la merda que embussa
els sentits al dolor, les veritats de mentida, els canals
de la mort. Seré la merda que dispara flors a l’ abril
i bolets pels follets en tardor. La merda més gran
que mai hi hagi hagut, que si em remenes a la muntanya,
tu sabràs.
grifoll
13.11.11casserrespoblepoema
Tweet
2 comentarios:
jo també vull se runa merda...d'aquestes
abraçades emmerdades
Això és a base de cagar-la i de no moure' s ni que t' arribi al coll :)))
Mil merderades!!!
Publicar un comentario