Seguidores

viernes, 4 de noviembre de 2011

EL SÍLEX


 




La trajectòria de l’ ànsia, veus a través

d’ un somni robat, que va a donar a tu.

I no recordes quina cosa és desitjar, però ho desitges.

I et venç el sentiment adormit, però l’ ignores,

i tires i esmoles.  I en la boira que ve espessa,

un aire moll et besa: L’ és. I ho has dit tu

amb la pedra tornassolada:  Rascant.




grifoll
4.11.11
casserrespoblepoema


4 comentarios:

Aspa dijo...

...visca el sílex, la boira espessa...i les besades humides!

G G (gràcies Grifoll)

grifoll - comunicat important dijo...

I visca l' Aspa, que rasca i rasca fins arribar a les besades!!!

A A ( Ah Aspa :))) Mil gràcies!

Anónimo dijo...

el silex, talla el primer cordó umbilical que ens conecta a tots nosaltres, no tres, a tots, una pedra
que, en el fons, transmeteix la vida,
no se si m'explico, la pedra,el sílex, els hominids, va, tots, fins i tot el foc, o no?

grifoll - comunicat important dijo...

Un hominid en va dir eina. I el del seu costat en va dir arma. El primer es va extingir...
Nosaltres som els supervivents, però ens hem d' amagar dels armats. Són l' evolució.